miércoles, 24 de diciembre de 2008
miércoles, 10 de diciembre de 2008
PER MOLTS ANYS
Després de repassar la premsa digital (7mitjans) com a cada matí, no he trobat cap titular sobre els 60 anys de la carta universal dels drets humans que es cumpleix avui.
Ja ho sé que això no es protocol, es molt més, es el reflexe de la "ingenuitat" d'aquells moments i l'evidència" de la realitat del segle XXI.
Deia la cançó... cal que neixin flors a cada instant...
Per si a algú li serveix, reprodueixo la "carta"
Preàmbul
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,
L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.
Article 1Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5 Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 111. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 131. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 141. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 151. Tot individu té dret a una nacionalitat.2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 161. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 171. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 201. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 211. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. 2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 231. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 251. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 261. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 271. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 291. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.
Ja ho sé que això no es protocol, es molt més, es el reflexe de la "ingenuitat" d'aquells moments i l'evidència" de la realitat del segle XXI.
Deia la cançó... cal que neixin flors a cada instant...
Per si a algú li serveix, reprodueixo la "carta"
Preàmbul
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,
L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.
Article 1Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5 Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 111. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 131. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 141. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 151. Tot individu té dret a una nacionalitat.2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 161. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 171. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 201. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 211. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. 2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 231. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 251. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 261. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 271. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 291. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.
jueves, 4 de diciembre de 2008
CATANYOL
El traductor automàtic que fa servir la Generalitat per convertir els textos al català va jugar-li el passat 14 de novembre una mala passada. Aquell dia, el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) va publicar un peculiar llistat de noms corresponents al resultat del concurs de trasllat de l’Administració de Justícia. Atent a la relliscada, El Mundo ha dedicat mitja pàgina a explicar-ho, tot i donant alguns exemples: Yolanda Hidalgo Cumplido va convertir-se en Yolanda de Gentilhome Complert, Teodosia Vega Conejo en Teodosia Horta Cunill i M. Pilar Vila Vinals en M. Pilar La Vaig Veure Vinals. “El traductor no va estalviar-se cultismes que haurien encantat Joan Martí, el filòleg de l’Institut d’Estudis Catalans que proposa que es multin als periodistes que no parlen en català”, deixa caure la periodista enmig d’un interminable llistat del noms alterats.D'entre ells van resultar especialment perjudicats aquells que tenien cognoms relacionats amb la natura. Barranco va passar a dir-se Barranc, Otero, Turó; Carrasco, Garric; Gómez-Pimpollo, Gómez-Brot, Pinos, Pins; Riscos, Cingles; i Manzanares, Pomars. Els cognoms dels opositors relacionats amb els gentilicis tampoc no van sortir ben parats. De Soriano es va passar a Sorià, de Segovia a Segòvia i de Navarro a Navarrés.Altres casos ben curiosos van ser el de la senyora Erice (rebatejada amb Estarrufi, del verb estarrufar), el concursant que es deia Marchan (Marxen) i Reverte (Reveure’t). Dins una extensa llista, tampoc no es queden curts la traducció del cognom Ingles per Engonals, Esther Colmena per Esther Rusc i Josefa Pardo Josefa Bru.El Govern atribueix l’error a una "mala jugada " de la tecnologiaLa consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha atribuït a una "mala jugada" de la tecnologia la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) dels cognoms traduïts erròniament al català en un concurs de trasllats de l'administració judicial, un error que el diari El Mundo ha amplificat en la seva edició d’aquest dimarts."El traductor automàtic ha traduït" també els cognoms, i "no es va posar l'atenció suficient en el fet que els noms propis no s'havien de traduir", ha dit Tura a la roda de premsa posterior al Consell Executiu. La consellera ha afegit que es tracta d’”un error humà”. "Demanem disculpes a les persones que hagin vist el seu nom reconvertit", ha dit Tura, que ha recordat que ja s'ha publicat un annex al DOGC per solucionar aquest error.
ARA SI
L'Honorable Sr. Josep Lluís Carod Rovira ja és oficialment vicepresident de la Generalitat, i no conseller de la Vicepresidència, càrrec que tenia fins avui, segons publica avui el 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC).Això significa que assumeix noves funcions. Entre elles, convocar i presidir el Consell Tècnic del Govern, coordinar i supervisar l'activitat de les delegacions territorials de la Generalitat, suplir i substituir al president de la Generalitat i rebre informació de la Secretaria del Govern sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que s'incorporin en l'ordre del dia del Consell Tècnic.La possibilitat que el president de la Generalitat pugui nomenar un vicepresident queda recollida a la llei de presidència de la Generalitat i del Govern, que va aprovar el Parlament al novembre i que en varem paralr en seu moment en unes news.
FASTUOSITAT SENSE GLAMOUR
Malgrat que no es un tema del meu sector no puc evitar de publicar-ho.
Ho he trobat avui al confidencial.com
La famosa cúpula de Barceló, sita en el Palacio de las Naciones Unidas en Ginebra, se cae a pedazos. Una parte de la cúpula se empezó a hundir anteayer, apenas unos días después de su inauguración. Así lo afirman fuentes diplomáticas de Ginebra, citadas por la web Tribune des droits humaines.
Según esta publicación, la ONU intenta evitar que el asunto se divulgue. Las puertas acristaladas de la sala XX del Palacio de las Naciones han sido recubiertas y las entradas, prohibidas. Otras partes de la cúpula correrían el riesgo de caerse, según las mismas fuentes. Creada por el artista español Miquel Barceló, la obra fue inaugurada con gran pompa el pasado 18 de noviembre, en presencia del Rey Juan Carlos, del secretario general de la ONU, Ban Ki-Moon, y de una delegación de alto rango del gobierno Zapatero. La lujosa renovación de la sala es, de hecho, un regalo español.
Según informa este site, su reportero Juan Gasparini "consiguió entrar en la sala desde una puerta que no estaba vigilada a las 15:00 horas" y comprobar que "alrededor de un metro cuadrado de la cúpula se ha venido abajo".
Una fuente de los servicios técnicos de la ONU explicó a la Tribune que el calor se estaba acumulando en la cúpula, lo que amenazaba con debilitar el fresco de su base. Dicha fuente se mostró convencida de que surgirán más problemas, debido al calor y al tipo de pintura empleada, pese a que la ONU afirma que se han reparado ya.
Estos trabajos han costado casi 20 millones de euros. Las empresas privadas han aportado el 60% del dinero. El resto procede del ministerio de Asuntos Exteriores español. Una parte de esta suma ha sido descontada de la ayuda al desarrollo de países pobres.
Barceló se alojó en una de zonas más exclusivas de Ginebra
Ni los diplomáticos españoles, ni el artista han querido revelar el montante de sus honorarios. Pero las fuentes del Palacio de las Naciones indican que Barceló podría haber recibido 6 millones de euros. Durante su estancia en Ginebra, el artista dispuso de una casa en Cologny, donde residen algunas de las mayores fortunas del cantón. Sólo el alojamiento habría costado 15.000 CHF al mes, sin contar los honorarios del cocinero francés encargado especialmente para él.
Si España hubiera querido limpiar su imagen con este asunto, lo cierto es que va camino de convertirse en un fiasco. España es uno de los pocos países europeos que no toma parte en los debates del Examen periódico universal (EPU) , cuya tercera sesión se desarrolla precisamente en el Palacio -en una sala vecina a la afectada por la catástrofe-. Los diplomáticos españoles no han preguntado nada ni han hecho recomendación alguna a los 32 países que ya han pasado este examen en las dos sesiones precedentes.
Interrogada sobre el hundimiento de la cúpula, Elena Ponomareva, encargada de información de la ONU, niega todo incidente, pero reconoce que hay trabajos en curso en la sala XX. En realidad, el Palacio de las Naciones en Ginebra parece estar trabajando a contrarreloj para reparar los desgastes, ya que el 12 de diciembre tendrá lugar una segunda inauguración oficial a propósito de los 60 años de la Declaración Universal de los Derechos del Hombre. En ella, estará presente el secretario general de la ONU Ban Ki-Moon. La Tribune des Droits Humaines espera que el techo no se caiga sobre su cabeza
Ho he trobat avui al confidencial.com
La famosa cúpula de Barceló, sita en el Palacio de las Naciones Unidas en Ginebra, se cae a pedazos. Una parte de la cúpula se empezó a hundir anteayer, apenas unos días después de su inauguración. Así lo afirman fuentes diplomáticas de Ginebra, citadas por la web Tribune des droits humaines.
Según esta publicación, la ONU intenta evitar que el asunto se divulgue. Las puertas acristaladas de la sala XX del Palacio de las Naciones han sido recubiertas y las entradas, prohibidas. Otras partes de la cúpula correrían el riesgo de caerse, según las mismas fuentes. Creada por el artista español Miquel Barceló, la obra fue inaugurada con gran pompa el pasado 18 de noviembre, en presencia del Rey Juan Carlos, del secretario general de la ONU, Ban Ki-Moon, y de una delegación de alto rango del gobierno Zapatero. La lujosa renovación de la sala es, de hecho, un regalo español.
Según informa este site, su reportero Juan Gasparini "consiguió entrar en la sala desde una puerta que no estaba vigilada a las 15:00 horas" y comprobar que "alrededor de un metro cuadrado de la cúpula se ha venido abajo".
Una fuente de los servicios técnicos de la ONU explicó a la Tribune que el calor se estaba acumulando en la cúpula, lo que amenazaba con debilitar el fresco de su base. Dicha fuente se mostró convencida de que surgirán más problemas, debido al calor y al tipo de pintura empleada, pese a que la ONU afirma que se han reparado ya.
Estos trabajos han costado casi 20 millones de euros. Las empresas privadas han aportado el 60% del dinero. El resto procede del ministerio de Asuntos Exteriores español. Una parte de esta suma ha sido descontada de la ayuda al desarrollo de países pobres.
Barceló se alojó en una de zonas más exclusivas de Ginebra
Ni los diplomáticos españoles, ni el artista han querido revelar el montante de sus honorarios. Pero las fuentes del Palacio de las Naciones indican que Barceló podría haber recibido 6 millones de euros. Durante su estancia en Ginebra, el artista dispuso de una casa en Cologny, donde residen algunas de las mayores fortunas del cantón. Sólo el alojamiento habría costado 15.000 CHF al mes, sin contar los honorarios del cocinero francés encargado especialmente para él.
Si España hubiera querido limpiar su imagen con este asunto, lo cierto es que va camino de convertirse en un fiasco. España es uno de los pocos países europeos que no toma parte en los debates del Examen periódico universal (EPU) , cuya tercera sesión se desarrolla precisamente en el Palacio -en una sala vecina a la afectada por la catástrofe-. Los diplomáticos españoles no han preguntado nada ni han hecho recomendación alguna a los 32 países que ya han pasado este examen en las dos sesiones precedentes.
Interrogada sobre el hundimiento de la cúpula, Elena Ponomareva, encargada de información de la ONU, niega todo incidente, pero reconoce que hay trabajos en curso en la sala XX. En realidad, el Palacio de las Naciones en Ginebra parece estar trabajando a contrarreloj para reparar los desgastes, ya que el 12 de diciembre tendrá lugar una segunda inauguración oficial a propósito de los 60 años de la Declaración Universal de los Derechos del Hombre. En ella, estará presente el secretario general de la ONU Ban Ki-Moon. La Tribune des Droits Humaines espera que el techo no se caiga sobre su cabeza
viernes, 28 de noviembre de 2008
N'HI HA QUE TENEN... MITJONS
Es obvi i evident que l' Esperanza Aguirre, "Espe" pels amics es molt llesta i sap utilitzar molt bé els beneficis d'una imatge.
La "Espe" va aparèixer en mitjons (de la companyia aèera teòricament) a la roda de premsa posterior a la seva aterrada a Madrid, després del conflicte de Bombai.
Algú es pot creure que no disposava d'unes mitjes?
Doncs bé, L'Espe va fer-se portar a Barajas unes sabates (de taló, això si) i en canvi no va voler unes mitjes. Perquè?? Per donar la sensació d'èpica, per demostrar que es molt forta i valenta i que ni tan sols va tenir temps a canviar-se, per no se què...
ja protocol·làriament parlan es una tonteria i una errada i politicament prefereixo no opinar...
viernes, 14 de noviembre de 2008
PROTOCOL YANQUI
Molta feina per la gent de Protocol de la Casa Blanca, veurem que diuen les cròniques dels propers dies...
Zapatero, entre Alemania y Holanda en la primera cena en la Casa Blanca
Será el octavo jefe de Estado o de Gobierno en ser recibido por Bush y presentará en el Congreso los resultados del encuentro el día 20
14/11/2008 Actualizada a las 16:58h
Washington. (EFE).- El presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, llega hoy a Washington para participar en la cumbre del G20 y cenará esta noche por vez primera en la Casa Blanca, sentado entre la canciller alemana, Angela Merkel, y el primer ministro holandés, Jan-Peter Balkenende.
Fuentes de la delegación española dijeron que Rodríguez Zapatero llegará a la Casa Blanca a las 18.36 horas (23.36 hora GMT) y será recibido por el presidente estadounidense, George W. Bush, en el vestíbulo, donde ambos posarán para los medios gráficos. El protocolo ha fijado que los líderes del Grupo de los 20 (G20), a los que se han unido España y Holanda, hagan su aparición por orden de "precedencia inversa", es decir, que llegará primero el que menos tiempo lleve en el cargo.Rodríguez Zapatero será así el octavo jefe de Estado o de Gobierno en ser recibido por Bush, con quien se vio por última vez en la cumbre de la OTAN celebrada en abril pasado en Bucarest.Antes de firmar en el libro de honor, el gobernante español presentará a Bush a su ministro de Economía, Pedro Solbes, y al secretario de Estado de Economía, David Vegara, que asistirán a una cena paralela en el Departamento del Tesoro.Vegara, según señalaron las fuentes de la delegación española, participó ayer jueves en varias reuniones preparatorias de la cumbre, pero no asistió a la reunión organizada por el secretario del Tesoro, Henry Paulson, con los responsables económicos del G20.La cena de los jefes de Estado y de Gobierno tendrá lugar en la sala de banquetes del ala este de la Casa Blanca, en la que está previsto que se mantenga un debate abierto sobre las diferentes propuestas de reforma del sistema financiero internacional.Las sesiones plenarias de la cumbre comenzarán mañana sábado en el National Building Museum con 26 delegaciones correspondientes a cinco organismos e instituciones internacionales, como el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial o la Comisión Europea, y a 21 países, al haberse unido España al tradicional G20.Holanda estará finalmente encuadrada en la delegación de Francia, cuyo presidente, Nicolas Sarkozy, ha cedido a Balkenende el puesto que iba a ocupar su ministro de Finanzas. Por su parte, España -situada por el protocolo esta vez entre México y Francia- estará representada por Rodríguez Zapatero, Solbes y Vegara, La cuarta silla de la que disponía la delegación española se la ha cedido a la República Checa, un acuerdo consensuado en la UE para que estuviera presente en la reunión quien ostentará el próximo semestre la Presidencia de turno de los Veintisiete, apuntaron las fuentes.
Será el octavo jefe de Estado o de Gobierno en ser recibido por Bush y presentará en el Congreso los resultados del encuentro el día 20
14/11/2008 Actualizada a las 16:58h
Washington. (EFE).- El presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, llega hoy a Washington para participar en la cumbre del G20 y cenará esta noche por vez primera en la Casa Blanca, sentado entre la canciller alemana, Angela Merkel, y el primer ministro holandés, Jan-Peter Balkenende.
Fuentes de la delegación española dijeron que Rodríguez Zapatero llegará a la Casa Blanca a las 18.36 horas (23.36 hora GMT) y será recibido por el presidente estadounidense, George W. Bush, en el vestíbulo, donde ambos posarán para los medios gráficos. El protocolo ha fijado que los líderes del Grupo de los 20 (G20), a los que se han unido España y Holanda, hagan su aparición por orden de "precedencia inversa", es decir, que llegará primero el que menos tiempo lleve en el cargo.Rodríguez Zapatero será así el octavo jefe de Estado o de Gobierno en ser recibido por Bush, con quien se vio por última vez en la cumbre de la OTAN celebrada en abril pasado en Bucarest.Antes de firmar en el libro de honor, el gobernante español presentará a Bush a su ministro de Economía, Pedro Solbes, y al secretario de Estado de Economía, David Vegara, que asistirán a una cena paralela en el Departamento del Tesoro.Vegara, según señalaron las fuentes de la delegación española, participó ayer jueves en varias reuniones preparatorias de la cumbre, pero no asistió a la reunión organizada por el secretario del Tesoro, Henry Paulson, con los responsables económicos del G20.La cena de los jefes de Estado y de Gobierno tendrá lugar en la sala de banquetes del ala este de la Casa Blanca, en la que está previsto que se mantenga un debate abierto sobre las diferentes propuestas de reforma del sistema financiero internacional.Las sesiones plenarias de la cumbre comenzarán mañana sábado en el National Building Museum con 26 delegaciones correspondientes a cinco organismos e instituciones internacionales, como el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial o la Comisión Europea, y a 21 países, al haberse unido España al tradicional G20.Holanda estará finalmente encuadrada en la delegación de Francia, cuyo presidente, Nicolas Sarkozy, ha cedido a Balkenende el puesto que iba a ocupar su ministro de Finanzas. Por su parte, España -situada por el protocolo esta vez entre México y Francia- estará representada por Rodríguez Zapatero, Solbes y Vegara, La cuarta silla de la que disponía la delegación española se la ha cedido a la República Checa, un acuerdo consensuado en la UE para que estuviera presente en la reunión quien ostentará el próximo semestre la Presidencia de turno de los Veintisiete, apuntaron las fuentes.
AIXÒ ES UNA FESTA
Siete días de fiesta 'non-stop' por el cumpleaños del príncipe Carlos
C.H / AGENCIAS. 14.11.2008 - 08:14h
Carlos de Inglaterra cumple sesenta años
C.H / AGENCIAS. 14.11.2008 - 08:14h
Carlos de Inglaterra cumple sesenta años
El príncipe Carlos cumple hoy 60 años.
Los actos de homenaje se extienden a lo largo de una semana.
Entre ellos hay cenas privadas y hasta una actuación de Rod Stewart.
Carlos se convierte en el primer príncipe de Gales que cumple esa edad sin acceder al trono.
Minuteca todo sobre:
Carlos de Inglaterra
Isabel II y la duquesa de Cornualles se han echado la mano a la cartera para que el sesenta aniversario de Carlos de Inglaterra no pase desapercibido a nadie.
Su mujer, Camila, le obsequiará con 60 regalosAdemás de los 60 regalos con los que su esposa le homenajeará -entre ellos, unas botas de senderismo- familiares, amigos y celebridades participan en toda una semana de fiesta plagada de actividades. Ya el miércoles el príncipe asistió a un espacio televisivo junto a actores tan populares como Rowan Atkinson (Mr. Bean), John Cleese o Robin Williams y que tenía como fin recaudar fondos para el Prince's Trust, la organización solidaria que preside. El público tuvo que pagar entre 25 y 100 libras para presenciar el acto.
Esta noche, día de su cumpleaños, el sarao se trasladará al Palacio de Buckingham, donde se ofrecerá una cena a la que tienen previsto asistir 170 invitados y que contará con la música de la orquesta Filarmónica. Algunos de los comensales serán el primer ministro del Reino Unido, Gordon Brown, o las novias de sus hijos, Kate Middleton y Chelsy Davy.
Pero la gran fiesta será mañana, sábado, cuando la estrella del rock Rod Stewart entone ante príncipe no sólo el tradicional Happy birthday, sino su gran hit Do you think I'm sexy, gracias a la mediación de Camila. Será un concierto íntimo y gratuito de este artista que suele cobrar alrededor de un millón de libras por actuación.
Una difícil sucesión
Con todas estas celebraciones, la Casa Real británica trataría de destacar la relevancia que tiene Carlos de Inglaterra en palacio, después de que éste se convierta en el primer príncipe de Gales que llega a los sesenta -edad que para otras personas supondría la jubilación- sin haber accedido al trono.
Carlos es el primer príncipe de Gales que cumple 60 sin acceder al trono La sucesión aún no se vislumbra cercana para el Príncipe. Menos aún el papel de reina consorte para la duquesa de Cornualles, a quien sólo un 17% de los británicos apoya en ese trance.
Hace unos días, el príncipe recibió una buena noticia: una encuesta gubernamental reciente señalaba que el número de personas que deseaba que sucediera a su madre había aumentado hasta alcanzar el 42%, siete puntos por encima de que los que prefieran que sea su hijo mayor, William, quien ostente ese cargo.
Los actos de homenaje se extienden a lo largo de una semana.
Entre ellos hay cenas privadas y hasta una actuación de Rod Stewart.
Carlos se convierte en el primer príncipe de Gales que cumple esa edad sin acceder al trono.
Minuteca todo sobre:
Carlos de Inglaterra
Isabel II y la duquesa de Cornualles se han echado la mano a la cartera para que el sesenta aniversario de Carlos de Inglaterra no pase desapercibido a nadie.
Su mujer, Camila, le obsequiará con 60 regalosAdemás de los 60 regalos con los que su esposa le homenajeará -entre ellos, unas botas de senderismo- familiares, amigos y celebridades participan en toda una semana de fiesta plagada de actividades. Ya el miércoles el príncipe asistió a un espacio televisivo junto a actores tan populares como Rowan Atkinson (Mr. Bean), John Cleese o Robin Williams y que tenía como fin recaudar fondos para el Prince's Trust, la organización solidaria que preside. El público tuvo que pagar entre 25 y 100 libras para presenciar el acto.
Esta noche, día de su cumpleaños, el sarao se trasladará al Palacio de Buckingham, donde se ofrecerá una cena a la que tienen previsto asistir 170 invitados y que contará con la música de la orquesta Filarmónica. Algunos de los comensales serán el primer ministro del Reino Unido, Gordon Brown, o las novias de sus hijos, Kate Middleton y Chelsy Davy.
Pero la gran fiesta será mañana, sábado, cuando la estrella del rock Rod Stewart entone ante príncipe no sólo el tradicional Happy birthday, sino su gran hit Do you think I'm sexy, gracias a la mediación de Camila. Será un concierto íntimo y gratuito de este artista que suele cobrar alrededor de un millón de libras por actuación.
Una difícil sucesión
Con todas estas celebraciones, la Casa Real británica trataría de destacar la relevancia que tiene Carlos de Inglaterra en palacio, después de que éste se convierta en el primer príncipe de Gales que llega a los sesenta -edad que para otras personas supondría la jubilación- sin haber accedido al trono.
Carlos es el primer príncipe de Gales que cumple 60 sin acceder al trono La sucesión aún no se vislumbra cercana para el Príncipe. Menos aún el papel de reina consorte para la duquesa de Cornualles, a quien sólo un 17% de los británicos apoya en ese trance.
Hace unos días, el príncipe recibió una buena noticia: una encuesta gubernamental reciente señalaba que el número de personas que deseaba que sucediera a su madre había aumentado hasta alcanzar el 42%, siete puntos por encima de que los que prefieran que sea su hijo mayor, William, quien ostente ese cargo.
jueves, 6 de noviembre de 2008
SIMBOLS FRANQUISTES
Quina por en fan les "excepciones previstas y la Comisión técnica de expertos",
en fi... ja ho veurem
- El Consejo de Ministros ha aprobado un acuerdo para se cumpla la normativa con las excepciones previstas y será una Comisión Técnica de expertos quien valore cada supuesto
- El Consejo de Ministros ha aprobado un acuerdo para se cumpla la normativa con las excepciones previstas y será una Comisión Técnica de expertos quien valore cada supuesto
El Consejo de Ministros ha aprobado un acuerdo para que se retiren los símbolos franquistas que se encuentran en los edificios propiedad del Estado o de sus organismos públicos dependientes. La decisión se refiere a escudos, insignias, placas y otros objetos o menciones conmemorativas "de exaltación, personal o colectiva, de la sublevación militar, de la Guerra Civil y de la represión de la Dictadura, según contempla la Ley de la Memoria Histórica", se indica en una nota del Ministerio de Cultura.Según este acuerdo, se exceptúan los objetos o menciones que se encuentren en los Bienes de Interés Cultural cuando estos símbolos tengan un significado histórico, constituyan un valor artístico o artístico-religioso o cuando, por criterios técnicos, estos objetos constituyan un elemento fundamental de la estructura del inmueble cuya retirada pudiera poner en peligro la estabilidad o conservación del mismo.Una Comisión Técnica de expertos constituida el efecto por el Ministerio de Cultura será la encargada de valorar cada supuesto. (EFE)
martes, 4 de noviembre de 2008
CANGURO
HEU FET ALGUNA VEGADA DE CANGURO??
Segur que si, a tots ens ha tocat quedar-no amb els nanos.
Aquesta història vé a compte perqupè m'han fet una consulta a veure si la dòna d'un dirigent polític que assistrà en un dinar organitzat per el partit, ha d'asseure's a la Taula Presidencial.
Resposta: SI
perquè es correcte protocol·làriament,
pequè es la que es queda de canguro quant anem a actes a hores intempestives incloent-hi dissabtes i diumenges,
perquè es la seva dona,
perquè volem a les parelles implicades en l'activitat política
perquè existeix una regla protocol·lària que diu que les dones tindran igual rang que els marits (no es el cal al revés)
Queda clar.
Segur que si, a tots ens ha tocat quedar-no amb els nanos.
Aquesta història vé a compte perqupè m'han fet una consulta a veure si la dòna d'un dirigent polític que assistrà en un dinar organitzat per el partit, ha d'asseure's a la Taula Presidencial.
Resposta: SI
perquè es correcte protocol·làriament,
pequè es la que es queda de canguro quant anem a actes a hores intempestives incloent-hi dissabtes i diumenges,
perquè es la seva dona,
perquè volem a les parelles implicades en l'activitat política
perquè existeix una regla protocol·lària que diu que les dones tindran igual rang que els marits (no es el cal al revés)
Queda clar.
jueves, 30 de octubre de 2008
UTILITARIS
Per acabar amb aquest llastimós tema (des del punt de vita del protocol) dels cotxes oficials, he buscat alguns exemples.
Alcalde de Madrid : VW Phaeton i AUDI A6 (Blindat)
Alcalde de Guadalajara : VW PHAETON V6
Felipe de Borbon y Grecia : Mercedes Benz S 600
Presidenta Corts Valencianes : Audi A8 (dues unitats)
Portaveus Grups Corts Valencianes : Audi A6
Cadasqú que opini el que vulgui, jo tinc un peugeot 407
miércoles, 29 de octubre de 2008
INCLEMENCIES
Ha arribat la primera nevada i això ens fa a tots molt contents, però... hi ha qui pateix, especialment si ha d'organitzat segons quin acte.
La pregunta es
Degut a les inclemencies metereològiques es pot modificar el protocol d'un acte?
i la resposta es
De cap manera, rotundament NO, podem modificar el recorregut, l'itinerari, fins i tot l'horari però mai el Protocol.
Les precedencies, presidencies, tractaments, banderes, himnes, ordre d'intervenció, etec sempre seran les mateixes tant si plou com si neva.
O es que no recordeu "la boda del siglo" que plovia a bots i barrals???
Com diria algú el Protocol es el Protocol, però tinguin sempre un bon paraigues a ma.
La pregunta es
Degut a les inclemencies metereològiques es pot modificar el protocol d'un acte?
i la resposta es
De cap manera, rotundament NO, podem modificar el recorregut, l'itinerari, fins i tot l'horari però mai el Protocol.
Les precedencies, presidencies, tractaments, banderes, himnes, ordre d'intervenció, etec sempre seran les mateixes tant si plou com si neva.
O es que no recordeu "la boda del siglo" que plovia a bots i barrals???
Com diria algú el Protocol es el Protocol, però tinguin sempre un bon paraigues a ma.
viernes, 24 de octubre de 2008
A8
A partir de l'aparició a l'ABC d'un article criticant la compra d'un Audi A8 per en "Benach" s'ha obert la caixa dels trons i tothom opina a tort i a dret d'aquesta "bestiessa" en un moment de restriccions econòmiques.
Potser per portar la contrària, potser perquè sóc un sentimental, potser perquè no vull entrar en la política mediàtica, però...
Quin problema hi ha en que el President del Parlament de Catalunya, (no oblidem que es la segona màxima autoritat del país, o dela Nació) es desplaci amb un cotxe de gamma alta???
Protocol·làriament parlant es correctíssim i normalíssim en qualsevol país del nostre entorn.
No opino de Qui o Què es el President o a Quin partit milita o Quin es el seu curricukum vitae, sino que vull reivindicar la màxima representació i grau de dignitat que es mereix el President del Parlament de Catalunya, i això també afecta al cotxe oficial.
Protocol·làriament, es clar.
SENYOR MAXENCHS
Un comentari molt breu, perquè ja s'ha dit tot de les bondats d'en Ricard Maxenchs, però em venia bé aquest record com a una dels primers professionals de les relacions institucionals fora de l'àmbit purament administratiu.
A més era una persona extraordinariament ben educada. Un Senyor.
jueves, 23 de octubre de 2008
LLEI DE PRESIDÈNCIA
En parlarm més endavant de les conseqüències protocol·àries.
El ple del Parlament d’ahir i avui té previst aprovar la Llei de la Presidència de la Generalitat i el Govern, que acompleix una de les previsions de l'Estatut i que té per finalitat reunir en una sola normativa la regulació referent al president de la Generalitat i el Govern. Aquesta llei dilueix les funcions de la vicepresidència de la Generalitat, que ocupa Josep Lluís Carod Rovira, ja que les competències de la vicepresidència són atribuïdes com "funcions delegades".
En concret, el paràgraf quart de l'article 15 del projecte afirma que "el president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el vicepresident o vicepresidenta el desenvolupament de les directrius generals de l'acció de govern, i també enterament o en part les atribucions a les quals fan referència les lletres j, k, l i m de l'article 12.1, i pot recuperar en qualsevol moment les funcions delegades".
Les atribucions a què es refereix de l'article 12.1, són:
- "Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta".
- "Encomanar un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i funcions pertocants a un altre conseller o consellera en cas d'absència, malaltia o impediment o en cas de vacança del càrrec".
- "Encomanar un conseller o consellera que s'encarregui del despatx i funcions pertocants a un altre conseller o consellera en un supòsit d'abstenció o recusació".
- "Rebre informació sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que siguin sotmesos a l'aprovació del govern".
D'altra banda, estableix que el president té la més alta representació de la Generalitat i la representació ordinària de l'Estat a Catalunya i que dirigeix i coordina l'acció del Govern. La iniciativa regula l'elecció, el nomenament, la presa de possessió, la suplència i el cessament del president, i també totes les seves atribucions i responsabilitats. Pel que fa a l'executiu, el projecte manté la possibilitat de nomenar un conseller primer i regula per primera vegada la figura del vicepresident, que només pot existir si el Govern no té conseller primer. A més, la disposició addicional segona defineix i regula la figura del cap de l'oposició, condició que tindrà el president del grup parlamentari de l'oposició amb més escons, i en cas d'empat el que hagi obtingut més vots a les eleccions.
En concret, el paràgraf quart de l'article 15 del projecte afirma que "el president o presidenta de la Generalitat pot delegar en el vicepresident o vicepresidenta el desenvolupament de les directrius generals de l'acció de govern, i també enterament o en part les atribucions a les quals fan referència les lletres j, k, l i m de l'article 12.1, i pot recuperar en qualsevol moment les funcions delegades".
Les atribucions a què es refereix de l'article 12.1, són:
- "Impulsar i coordinar l'activitat dels departaments per a l'aplicació de les directrius generals de l'acció de govern i establir, sempre que calgui, estratègies de planificació i d'acció conjunta".
- "Encomanar un conseller o consellera que s'encarregui del despatx ordinari dels assumptes i funcions pertocants a un altre conseller o consellera en cas d'absència, malaltia o impediment o en cas de vacança del càrrec".
- "Encomanar un conseller o consellera que s'encarregui del despatx i funcions pertocants a un altre conseller o consellera en un supòsit d'abstenció o recusació".
- "Rebre informació sobre els projectes de decret elaborats pels departaments abans que siguin sotmesos a l'aprovació del govern".
D'altra banda, estableix que el president té la més alta representació de la Generalitat i la representació ordinària de l'Estat a Catalunya i que dirigeix i coordina l'acció del Govern. La iniciativa regula l'elecció, el nomenament, la presa de possessió, la suplència i el cessament del president, i també totes les seves atribucions i responsabilitats. Pel que fa a l'executiu, el projecte manté la possibilitat de nomenar un conseller primer i regula per primera vegada la figura del vicepresident, que només pot existir si el Govern no té conseller primer. A més, la disposició addicional segona defineix i regula la figura del cap de l'oposició, condició que tindrà el president del grup parlamentari de l'oposició amb més escons, i en cas d'empat el que hagi obtingut més vots a les eleccions.
martes, 21 de octubre de 2008
NO TOQUIS...
Us recordeu quant parlàvem del protocol social i dèiem que hem de ser prudents a "tocar" als altres ??
Doncs bé, un bon amic, (gràcies Rafel, t'ho agraeixo molt) m'ha fet arribar aquesta crònica de la vanguardia digital d'avui.
Es francament curiós el comportament d'en Sarkozy (galanteria francesa dirien alguns) i encara més la queixa de la Merkel via ambaixada (em pensava que els ambaicadors servien per altres afers més importants). Tot plegat un mon de mones...
A Merkel le incomodan los toqueteos de Sarkozy
La canciller alemana envía una nota de protesta a la embajada en Francia por las maneras demasiado caballerosas del presidente de la República
Barcelona. (Redacción).- Angela Merkel se siente incómoda por los modos demasiado caballerosos con los que el desenvuelto Nicolas Sarkozy adorna sus encuentros. A la cancilller alemana le violentan las palmaditas en la espalda o los besos en la mejilla del presidente francés, cuyas maneras, perfectamente normales para los franceses, no son del todo entendidas en Alemania, donde se acostumbra a marcar una mayor distancia física en las relaciones personales.
Así lo ha hecho saber Merkel a la embajada alemana en Francia a través de un comunicado, que ha solicitado que sea enviado al Palacio del Elíseo, informa el diario suizo 'Le matin'. "Tocarse no forma parte de la cultura alemana, aún menos de la cultura del este de Alemania. Además, Merkel es protestante, lo que implica una cierta distancia entre los individuos, un rigor, una austeridad tanto exterior como interior", explica al rotativo suizo Dorotea Hahn, corresponsal en París del diario berinés 'Die Tageszeitung'.
Así lo ha hecho saber Merkel a la embajada alemana en Francia a través de un comunicado, que ha solicitado que sea enviado al Palacio del Elíseo, informa el diario suizo 'Le matin'. "Tocarse no forma parte de la cultura alemana, aún menos de la cultura del este de Alemania. Además, Merkel es protestante, lo que implica una cierta distancia entre los individuos, un rigor, una austeridad tanto exterior como interior", explica al rotativo suizo Dorotea Hahn, corresponsal en París del diario berinés 'Die Tageszeitung'.
jueves, 9 de octubre de 2008
AIXÒ ES ORGANITZACIÓ
El mau vell amic Jordi Garcia Tabernero ha estat el responsable de l'organització de l'acte d'inauguració de la seu de Gas Natural. Ja fa uns mesos però ho menciono ara perquè he trobat un article en una revista de protocol molt interessant sobre tot el desevolupament de l'acte. Es obvi i evident que els esdeveniments ben organitzats surten bé, i si no, llegiu el que vé a contonuació i segur que us agradarà.
Inauguració seu de Gas Natural a Barcelona
24 de gener del 2008
11,00
Arribada de premsa
Acreditacions
Ubicació premsa escrita a sala de premsa
Ubicació premsa gràfica als punts establerts
11,15 a 11,30
Arribada de convidats al Hall
Acreditacions
Ubicació a l’auditori. Vídeo corporatiu. Circuit tancat de TV
11,45 a 12,00
Arribada membres Consell d’Administració
Ubicació Planta 20 Zona de Presidència. Circuit Tancat TV
Arribada d’autoritats i presidents de La Caixa, Repsol i Criteria
Ubicació exterior espai vip
12,00
Arribada Reis
Benvinguda i Salutació
Línia se salutació A
President de la Generalitat de Catalunya, President Gas Natural, Ministre d’Indústria, Ministra de Vivenda, President de Cantabria, Delegat del Govern, Alcalde de Barcelona, i Conseller Delegat de Gas Natural
Línia de salutació B
Consellers de la Generalitat de Catalunya, Cap de l’Oposició, President Diputació de Barcelona, President de La Caixa, President de Repsol i President de Criteria
Auditori
Benvinguda als convidats per part de protocol Gas Natural i començament de la retransmissió er circuit tancat de TV
Ram de Flors
Entre la zona exterior i el hall de l’edifici, una empleada lliura un ram de flors a la Reina
Descobriment d’una placa commemorativa
Reis i president de Catalunya a l’esquerra, President Conseller de Gas Natural a la dreta
La Comitiva Principal (Línia A) pugen cap la Planta 20 Zona de presidència.
La resta d’autoritats es desplacen (Línia B) es desplacen cap l’auditori.
Planta 20 Hall
Salutació dels Reis al Consell d’Administració
Planta 20 Despatx de Presidència
Salutació a l’Arquitecta.
Breus explicacions (maquetes i fotos)
Els membres del Consell d’Administració baixen a la Planta 19 (hall) per la foto oficial (Tarima)
Llibre d’Honor
Signatura del Rei i la Reina
en el llibre d’honor de Gas Natural
Obsequis
El President lliura dos obsequis (un mocador i un llibre)
Desplaçament a la Planta 19 Hall
Foto oficial
Foto 1: els Reis am el Consell d’Administració de Gas natural
Foto 2: s’hi afegeixen els autoritats presents (Línia A)
El consell d’Administració s’incorporen a l’Auditori
Visita Zona de Treball Planta 8
La comitiva (Línia A) es desplaça a la Planta 8 i salutacions als empleats
12,50
Acte Institucional
Ubicació en l’Auditori
Butaques centrals a la platea (dalt de l’escenari ningú) a la seva dreta el President de la Generalitat i a la seva esquerra el President de Gas Natural.
Resta comitiva estricte ordre protocol·lari (Decret de
Precedències)
Projecció video
Vídeo sobre el nou edifici de 10 minuts
Discurs del President de Gas Natural
Embó a l’escenari,
Aperitiu Lunch
Accés de tots els convidats a la Sala Polivalent on s’ofereix un lunch
Sense premsa
Comiat
Línia A i B acompanyen als Reis fins el lloc on han estat rebuts
Trajecte
Abans d’arribar als vehicles oficials, se’ls hi ensenya un vehicle que funciona amb Gas Natural
14,00
Final
Comiat de la resta d’autoritats
IMPECABLE!!!
Inauguració seu de Gas Natural a Barcelona
24 de gener del 2008
11,00
Arribada de premsa
Acreditacions
Ubicació premsa escrita a sala de premsa
Ubicació premsa gràfica als punts establerts
11,15 a 11,30
Arribada de convidats al Hall
Acreditacions
Ubicació a l’auditori. Vídeo corporatiu. Circuit tancat de TV
11,45 a 12,00
Arribada membres Consell d’Administració
Ubicació Planta 20 Zona de Presidència. Circuit Tancat TV
Arribada d’autoritats i presidents de La Caixa, Repsol i Criteria
Ubicació exterior espai vip
12,00
Arribada Reis
Benvinguda i Salutació
Línia se salutació A
President de la Generalitat de Catalunya, President Gas Natural, Ministre d’Indústria, Ministra de Vivenda, President de Cantabria, Delegat del Govern, Alcalde de Barcelona, i Conseller Delegat de Gas Natural
Línia de salutació B
Consellers de la Generalitat de Catalunya, Cap de l’Oposició, President Diputació de Barcelona, President de La Caixa, President de Repsol i President de Criteria
Auditori
Benvinguda als convidats per part de protocol Gas Natural i començament de la retransmissió er circuit tancat de TV
Ram de Flors
Entre la zona exterior i el hall de l’edifici, una empleada lliura un ram de flors a la Reina
Descobriment d’una placa commemorativa
Reis i president de Catalunya a l’esquerra, President Conseller de Gas Natural a la dreta
La Comitiva Principal (Línia A) pugen cap la Planta 20 Zona de presidència.
La resta d’autoritats es desplacen (Línia B) es desplacen cap l’auditori.
Planta 20 Hall
Salutació dels Reis al Consell d’Administració
Planta 20 Despatx de Presidència
Salutació a l’Arquitecta.
Breus explicacions (maquetes i fotos)
Els membres del Consell d’Administració baixen a la Planta 19 (hall) per la foto oficial (Tarima)
Llibre d’Honor
Signatura del Rei i la Reina
en el llibre d’honor de Gas Natural
Obsequis
El President lliura dos obsequis (un mocador i un llibre)
Desplaçament a la Planta 19 Hall
Foto oficial
Foto 1: els Reis am el Consell d’Administració de Gas natural
Foto 2: s’hi afegeixen els autoritats presents (Línia A)
El consell d’Administració s’incorporen a l’Auditori
Visita Zona de Treball Planta 8
La comitiva (Línia A) es desplaça a la Planta 8 i salutacions als empleats
12,50
Acte Institucional
Ubicació en l’Auditori
Butaques centrals a la platea (dalt de l’escenari ningú) a la seva dreta el President de la Generalitat i a la seva esquerra el President de Gas Natural.
Resta comitiva estricte ordre protocol·lari (Decret de
Precedències)
Projecció video
Vídeo sobre el nou edifici de 10 minuts
Discurs del President de Gas Natural
Embó a l’escenari,
Aperitiu Lunch
Accés de tots els convidats a la Sala Polivalent on s’ofereix un lunch
Sense premsa
Comiat
Línia A i B acompanyen als Reis fins el lloc on han estat rebuts
Trajecte
Abans d’arribar als vehicles oficials, se’ls hi ensenya un vehicle que funciona amb Gas Natural
14,00
Final
Comiat de la resta d’autoritats
IMPECABLE!!!
martes, 30 de septiembre de 2008
SALA DE PLENS
Avui m’han fet una consulta d’aquelles fàcils que respons molt ràpid i després penses que ho caldria comprovar i aquí es on comencen els problemes.
La pregunta exacta era
“em pots dir si és obligatori que la foto del rei presideixi la sala de plens i que a la seva esquerra tingui la del President? Esta escrit en algun lloc?”
La resposta immediata ha estat “ si es obligat ara et busco el decret” Ai mare...
Després de perdre el matí, la meva amiga-preguntona m’ha respost “ja ho he trobat” o sigui ha estat més ràpida i eficaç que jo i m’ha trobat això:
Real Decreto 2568-1986, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las Entidades locales
TÍTULO III.
FUNCIONAMIENTO DE LOS ÓRGANOS NECESARIOS DE LOS ENTES LOCALES TERRITORIALES
CAPÍTULO PRIMERO.
FUNCIONAMIENTO DEL PLENO
SECCIÓN PRIMERA. DE LOS REQUISITOS DE CELEBRACIÓN DE LAS SESIONES
Artículo 85.
1. El Pleno celebrará sus sesiones en la Casa consistorial, Palacio provincial o Sede de la Corporación de que se trate, salvo en los supuestos de fuerza mayor en los que, a través de la convocatoria o de una resolución del Alcalde o Presidente dictada previamente y notificada a todos los miembros de la Corporación, podrá habilitarse otro edificio o local a tal efecto. En todo caso, se hará constar en acta esta circunstancia.
2. En lugar preferente del salón de sesiones estará colocada la efigie de S. M. El Rey.
Pel que fa referència al retrat del President de la Generalitat segueixo buscant i no hi ha cap decret que oficialitzi aquesta presència.
Per tant com que rectificar es de savis, aquí ho teniu.
La foto del Rei es obligatoria per aquest decret del 86 però la del President es cortesia de la Casa.
Una especial salutació a l’Anna que segur sabrà comprendre la meva indiscreció en favor d’una bona informació a tots els meus col·laboradors. Gràcies Anna
La pregunta exacta era
“em pots dir si és obligatori que la foto del rei presideixi la sala de plens i que a la seva esquerra tingui la del President? Esta escrit en algun lloc?”
La resposta immediata ha estat “ si es obligat ara et busco el decret” Ai mare...
Després de perdre el matí, la meva amiga-preguntona m’ha respost “ja ho he trobat” o sigui ha estat més ràpida i eficaç que jo i m’ha trobat això:
Real Decreto 2568-1986, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las Entidades locales
TÍTULO III.
FUNCIONAMIENTO DE LOS ÓRGANOS NECESARIOS DE LOS ENTES LOCALES TERRITORIALES
CAPÍTULO PRIMERO.
FUNCIONAMIENTO DEL PLENO
SECCIÓN PRIMERA. DE LOS REQUISITOS DE CELEBRACIÓN DE LAS SESIONES
Artículo 85.
1. El Pleno celebrará sus sesiones en la Casa consistorial, Palacio provincial o Sede de la Corporación de que se trate, salvo en los supuestos de fuerza mayor en los que, a través de la convocatoria o de una resolución del Alcalde o Presidente dictada previamente y notificada a todos los miembros de la Corporación, podrá habilitarse otro edificio o local a tal efecto. En todo caso, se hará constar en acta esta circunstancia.
2. En lugar preferente del salón de sesiones estará colocada la efigie de S. M. El Rey.
Pel que fa referència al retrat del President de la Generalitat segueixo buscant i no hi ha cap decret que oficialitzi aquesta presència.
Per tant com que rectificar es de savis, aquí ho teniu.
La foto del Rei es obligatoria per aquest decret del 86 però la del President es cortesia de la Casa.
Una especial salutació a l’Anna que segur sabrà comprendre la meva indiscreció en favor d’una bona informació a tots els meus col·laboradors. Gràcies Anna
miércoles, 24 de septiembre de 2008
FÀCIL PERÒ...
Els 20 vocals que formaran el "Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)" han jurat o promès els seus càrrecs en el Palau de la Zarzuela
Aquesta es la notícia que apareix avui en els mitjans de comunicació, el curiós del cas es que ho facin al "Palau de la Zarzuela" i no en el Congrés dels Diputats per exemple. Es com si a Catalunya es celebrés a la Casa dels Canonges. En fi.. suposo que hi deu haver alguna raó històrica i/o protocol·lària.
D'altra banda no deixa de ser curiós que amb l'exactitut que normalment s'usa en el llengutaje judicial, la fórmula de jurament o promesa sigui tan simple com "cumplir fielmente las obligaciones como vocal del CGPJ, con lealtad al Rey y guardar y hacer guardar la Constitución"
No em direu que es un jurament força simple. ser "lleial" al Rei i a la constitució que cada vegada es un text més semblant a les Sagrades Escriptures.
Protocol·làriament cal dir que es un acte senzil d'organitzar però amb un "staff by luxe" ja que compta amb la presència del Rei i la Reina, el president del Govern, els presidents del Senat i del Congres, i el ministre de Justicia, la presidenta del Tribunal Constitucional,i el ex president del "Consejo"
Sort que el decret de precedències es clar que si no... que fas amb les sis primeres autoritats de l'Estat en el mateix acte?
Cal dir que els de protocolo de la "Zarzuela" en saben molt
Aquesta es la notícia que apareix avui en els mitjans de comunicació, el curiós del cas es que ho facin al "Palau de la Zarzuela" i no en el Congrés dels Diputats per exemple. Es com si a Catalunya es celebrés a la Casa dels Canonges. En fi.. suposo que hi deu haver alguna raó històrica i/o protocol·lària.
D'altra banda no deixa de ser curiós que amb l'exactitut que normalment s'usa en el llengutaje judicial, la fórmula de jurament o promesa sigui tan simple com "cumplir fielmente las obligaciones como vocal del CGPJ, con lealtad al Rey y guardar y hacer guardar la Constitución"
No em direu que es un jurament força simple. ser "lleial" al Rei i a la constitució que cada vegada es un text més semblant a les Sagrades Escriptures.
Protocol·làriament cal dir que es un acte senzil d'organitzar però amb un "staff by luxe" ja que compta amb la presència del Rei i la Reina, el president del Govern, els presidents del Senat i del Congres, i el ministre de Justicia, la presidenta del Tribunal Constitucional,i el ex president del "Consejo"
Sort que el decret de precedències es clar que si no... que fas amb les sis primeres autoritats de l'Estat en el mateix acte?
Cal dir que els de protocolo de la "Zarzuela" en saben molt
lunes, 22 de septiembre de 2008
SINDIC DE GREUGES
Avui he rebut una consulta d'un regidor que es vol dirigir al Síndic de Greuges, he buscat un mica a la xarxa i he trobat aquesta meravella de Llei que crec val la pena reproduir per si algu de vosaltres arriba a ser Síndic de Greuges.
Si algun dia es així la meva més sincera enhorabona...
LLEI 14/1984 de 20 de març, del Síndic de Greuges (DOGC núm. 421 de 30-3-1984) modificada per la Llei 12/1989, de 14 de desembre (DOGC núm. 1234 de 22-12-1989)
Conformement al mandat que fan els articles 78 i 79 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, aquesta Llei estableix l'organització i el funcionament de la Institució del Síndic de Greuges.
Disposicions Generals
Article 1
El Síndic de Greuges és la Institució que, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, té per missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració pública de la Generalitat i de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públic. Supervisa també l'actuació dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga competències a la Generalitat.
El Síndic de Greuges compleix les seves funcions amb independència i amb objectivitat, investigant i resolent els expedients iniciats d'ofici i les queixes formulades a petició de part.
Article 2
El Síndic de Greuges és elegit pel Parlament d'acord amb el procediment i amb la majoria que estableix l'article 5.
El Síndic de Greuges es relaciona amb el Parlament mitjançant una Comissió constituïda amb aquesta finalitat. Aquesta Comissió coneix també de les queixes i de les peticions relatives a la defensa dels drets i de les llibertats fonamentals dels ciutadans que hom li adreci.
El Síndic de Greuges es pot adreçar en qualsevol moment a la Comissió parlamentària esmentada en l'apartat anterior i aquesta li pot demanar que hi comparegui per informar d'afers de la seva competència.
Anualment informa el Parlament de la seva actuació.
Article 3
L'Administració i en general tots els poders públics dependents de la Generalitat de Catalunya són obligats a auxiliar, amb caràcter preferent i urgent, el Síndic de Greuges en les seves investigacions.
Article 4
Per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei, el Síndic de Greuges ha de cooperar amb el Defensor del Poble i coordinar-hi les pròpies funcions.
D'acord amb l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot establir convenis amb el Defensor del Poble. Aquests convenis han de fixar la durada que tindran, els àmbits de les Administracions que comprendran, els supòsits d'actuació del Síndic, les facultats que aquest podrà exercir i les comunicacions que tindrà amb el Defensor del Poble.
El Síndic de Greuges ha de trametre al Defensor del Poble les queixes relatives a l'activitat de qualsevol òrgan de l'Administració pública de l'Estat a Catalunya que hom li presenti, i ho ha de comunicar a l'autor de la queixa.
TÍTOL I: De la forma d'elecció, del cessament i de les condicions del Síndic de Greuges
Article 5
Quan s'haurà d'elegir el Síndic de Greuges, d'acord amb aquesta Llei, la Comissió parlamentària a què fa referència l'article 2 presentarà al Ple del Parlament, en el termini màxim d'un mes, el candidat o els candidats al càrrec.
Havent estat feta la proposta, el Ple del Parlament, en una sessió convocada amb aquesta única finalitat, elegirà el Síndic de Greuges per majoria de les tres cinquenes parts. El mandat del Síndic de Greuges és de cinc anys.
En el cas que no s'aconsegueixi aquesta majoria de les tres cinquenes parts, s'haurà de tornar a iniciar el mateix procediment. Si havent transcorregut tres mesos cap dels candidats proposats no obté la majoria establerta per l'apartat anterior, en la votació subsegüent n'hi haurà prou amb la majoria absoluta.
Article 6
1.- El President del Parlament ha d'acreditar amb la seva signatura el nomenament del Síndic de Greuges, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de l' Estat.
2.- El Síndic de Greuges ha de prendre possessió del càrrec davant la Mesa del Parlament.
Article 7
Per poder ésser elegit Síndic de Greuges hom ha de complir les condicions següents:
a) Gaudir de la condició política de català.b) Ésser major d'edat i gaudir del ple ús dels drets civils i polítics.
Article 8
La condició de Síndic de Greuges és incompatible amb:a) Qualsevol mandat representatiu.b) El compliment de funcions directives i l'afiliació en partits polítics, en sindicats de treballadors i en associacions empresarials.c) La de membre del Consell Consultiu de la Generalitat i del Tribunal Constitucional.d) Qualsevol càrrec polític o funció administrativa de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals.e) L'exercici de les carreres judicial, fiscal i militar.f) Qualsevol activitat professional, mercantil i laboral.
Quan concorrerà una causa d'incompatibilitat en qui haurà estat elegit Síndic de Greuges, aquest, abans de prendre possessió, haurà de cessar en el càrrec o en l'activitat incompatibles o bé sol·licitar l'excedència en la funció. Si no ho fa en els vuit dies següents a l'elecció, s'entendrà que no accepta el nomenament. La mateixa norma s'ha d'aplicar en el cas de sobrevenir una incompatibilitat.
Article 9
El Síndic de Greuges no és subjecte a cap mandat imperatiu. No rep instruccions de cap autoritat i compleix les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri.
Article 10
El Síndic de Greuges gaudeix de les prerrogatives que són necessàries per a exercir adequadament les seves funcions, d'acord amb la legislació vigent.
Article 11
El Síndic de Greuges cessa per alguna de les causes següents:a) Per renúncia.b) Per transcurs del temps pel qual fou elegit.c) Per mort.d) Per pèrdua de la condició política de català.e) Per incapacitat o per inhabilitaci óper a l'exercici dels drets polítics declarada per decisió judicial ferma.f) Per condemna a causa de delicte dolós per sentència ferma.g) Per negligència notòria en el compliment de les obligacions i dels deures del càrrec.
En aquest darrer cas el cessament és decidit per majoria de les tres cinquenes parts dels membres del Parlament en un debat específic, en el qual el Síndic de Greuges té dret a assistir i a fer ús de la paraula abans de la votació. En els altres casos és declarat pel President del Parlament, que tot seguit n'ha de donar compte al Ple.
Un cop produït el cessament, s'iniciarà el procediment per a l'elecció del nou Síndic de Greuges, que s'ha de fer d'acord amb l'article 5. En el supòsit segon de l'apartat primer d'aquest article el Síndic de Greuges ha de continuar en l'exercici de les seves funcions fins que el seu successor no haurà estat nomenat.
TÍTOL II: Del procediment i de l'actuació del Síndic de Greuges
Article 12
Als efectes del que disposa l'article 1, es poden adreçar al Síndic de Greuges sol·licitant-li que actuï en relació amb la queixa que formulen: a) Les persones físiques o jurídiques que invoquen un interès legítim relatiu a l'objecte de la queixa, no essent-ne cap impediment la nacionalitat, la residència, la minoria d'edat, la incapacitat legal del subjecte, l'internament en un centre penitenciari o de reclusió ni en general qualsevol relació de subjecció o dependència especials d'una Administració o d'un poder públic.b) Els Diputats al Parlament de Catalunya, i també els Diputats i els Senadors a les Corts Generals elegits per les circumscripcions electorals de Catalunya.c) Les Comissions del Parlament, especialment les d'investigació i la prevista en l'apartat 2 de l'article 2.
També s'hi poden adreçar sol·licitant-li que actuï, dins l'àmbit territorial de les seves competències, els càrrecs electius dels ens locals de Catalunya.
Article 13
Les queixes li han d'ésser presentades per l'interessat mitjançant un escrit raonat, acompanyat dels documents que poden servir per a esclarir el cas.
Totes les actuacions del Síndic de Greuges són gratuïtes per a la persona interessada, i no hi és necessària l'assistència d'advocat ni de procurador.
Article 14
La correspondència i les altres comunicacions que les persones físiques privades de llibertat pel fet de trobar-se en centres de detenció, d'internament o de custòdia vulguin tenir amb el Síndic de Greuges gaudeixen de les garanties que estableix la legislació vigent.
Article 15
Entre la producció del fet que és objecte de la queixa i la formulació escrita d'aquesta al Síndic de Greuges no pot transcórrer més d'un any. L'inici de les actuacions, quan es produeixin d'ofici, no és sotmès a cap termini preclusiu.
Article 16
El Síndic de Greuges ha de registrar i acusar la recepció de totes les queixes que hom li formula, que pot tramitar o bé rebutjar: en aquest darrer cas ho ha de comunicar a l'interessat mitjançant un escrit motivat.
El Síndic de Greuges no pot investigar les queixes l'objecte de les quals es troba pendent d'una resolució judicial, i pot suspendre la seva actuació si, havent-la iniciada, una persona interessada interposa demanda o recurs davant els tribunals; l'haurà de suspendre, però, quan el procediment només es trobarà pendent de sentència.
El Síndic de Greuges ha de vetllar perquè l'Administració resolgui en temps i en forma deguts les peticions i els recursos que li han estat formulats o presentats.
El Síndic de Greuges ha de rebutjar les queixes anònimes, les queixes en què advertirà mala fe, falta de fonament o inexistència de pretensió i aquelles en la tramitació de les quals s'irrogués perjudici al legítim dret de tercera persona.
Article 17
Les decisions i les resolucions del Síndic de Greuges no són objecte de recurs de cap mena, i les queixes que se li formulen no afecten per res els terminis previstos per a l'exercici de les accions que siguin procedents en via administrativa o jurisdiccional.
Article 18
Pel que fa a l'actuació del Síndic de Greuges i al dret d'adreçar-s'hi quan hagin estat declarats els estats d'excepció o de setge, hom s'atindrà al que disposa la legislació vigent.
Article 19
Havent estat admesa la queixa a tràmit o iniciat l'expedient d'ofici, el Síndic de Greuges prendrà les mesures d'investigació que considerarà oportunes per a esclarir-los. Podrà donar-ne compte al Departament, l'organisme, l'entitat o la dependència administrativa afectats perquè dins de quinze dies, que podrà ampliar en funció de les circumstàncies que hi concorrin, llur cap li'n trameti un informe escrit.
Article 20
Si la queixa a investigar o l'expedient iniciat d'ofici afecten la conducta de persones al servei de l'Administració, el Síndic de Greuges ho comunicarà al superior jeràrquic de l'afectat i, si s'escau, al cap de personal de qui depèn.
Al mateix temps requerirà a l'afectat que, en el termini que li fixarà, el qual en cap cas no pot ésser superior a quinze dies, respongui per escrit sobre els fets o les circumstàncies objecte de la queixa o de l'expedient i hi adjunti els documents i les testimoniances complementàries que consideri adequats.
Sens perjudici de la documentació aportada a què fa referència l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot requerir a la persona afectada que comparegui a informar.
Article 21
El superior jeràrquic o l'autoritat que prohibeixin al personal al seu servei de respondre a les requisitòries del Síndic de Greuges hauran de manifestar-ho al mateix afectat i al Síndic de Greuges mitjançant un escrit motivat.
Article 22
Les autoritats, els funcionaris i en general tot el personal dependent de l'Administració o afecte a un servei públic han de facilitar al Síndic de Greuges o a la persona en qui ho delegui les informacions, l'assistència i l'entrada a totes les dependències, centres, organismes i entitats que sol·licitin, i també les dades, els expedients i altres documents necessaris que permetin de dur a terme adequadament les actuacions investigadores.
Article 23
Les actuacions que s'han de practicar en el curs d'una investigació s'ha de fer amb la reserva i la discreció més absolutes, sens perjudici d'incloure'n el contingut en els informes al Parlament, si el Síndic de Greuges ho creu convenient.
Article 24
El Síndic de Greuges pot fer públic el nom de les persones i els Departaments, els organismes o les entitats que obstaculitzin l'exercici de les seves funcions, i també destacar aquesta actuació en l'informe anual al Parlament o comunicar-la a la Comissió a que fa referència l'article 2.2.
Article 25
L'autoritat i el personal al servei de l'Administració que impedeixin l'actuació del Síndic de Greuges negant-se a trametre els informes, els documents i els expedients que els sol·licita poden incórrer en la consegüent responsabilitat penal, d'acord amb la legislació vigent. En aquest cas el Síndic de Greuges donarà trasllat dels antecedents al Ministeri Fiscal perquè exerciti les accions oportunes.
Article 26
Si durant les investigacions s'observen indicis d'haver-se comès infraccions disciplinàries o produït conductes o fets pressumiblement delictius, el Síndic de Greuges ho comunicarà a l'òrgan competent o ho farà avinent tot seguit al Ministeri Fiscal.
Article 27
En l'exercici de les funcions d'investigació i resolució d'una queixa o d'un expedient el Síndic de Greuges pot formular a les autoritats i al personal al servei de l'Administració pública o que en depèn les advertències, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris relatius a llurs deures legals. En cap cas no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratius.
Article 28
El Síndic de Greuges pot proposar al Departament, a l'organisme o a l'entitat afectats, en el marc de la legislació vigent, fórmules de conciliació o d'acord que facilitin una resolució positiva i ràpida de les queixes.
Si en la investigació d'una queixa o d'un expedient creu que l'aplicació de les disposicions normatives condueix a un resultat injust o perjudicial, podrà recomanar o suggerir a la institució, al Departament o a l'entitat competents les mesures o els criteris que considera adequats per a remeiar-ho o les modificacions que li sembla oportú d'introduir en els textos normatius.
Article 29
El Síndic de Greuges ha d'informar del resultat de les investigacions, fins i tot en el cas d'arxivament de les seves actuacions, l'autor de la queixa, la persona al servei de l'Administració pública afectada o que en depèn i l'autoritat del Departament, de l'organisme o de l'entitat en relació amb la qual s'ha formulat la queixa o iniciat l'expedient d'ofici.
TÍTOL III: De les relacions amb el Parlament
Article 30
Anualment, abans d'haver transcorregut trenta dies des de l'inici del segon període ordinari de sessions, el Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament un informe de les seves actuacions, en el qual ha de constar necessàriament:a) El nombre i la mena de les queixes formulades i dels expedients iniciats d'ofici.b) Les queixes rebutjades, les que es troben en tramitació i les ja investigades amb el resultat obtingut, i també les causes que hi van donar lloc.
No han de constar en l'informe les dades personals que permetin la identificació pública dels interessats en el procediment d'investigació. No obstant això, quan ho considerarà necessari hi podrà incloure el nom d'aquelles persones a qui fa referència l'article 23.
En el mateix termini ha de presentar la liquidació del pressupost de la institució que correspon a l'exercici anterior.
Pot presentar també informes extraordinaris quan ho requeriran la urgència o la importància dels fets que motiven la seva intervenció.
Article 31
El Síndic de Greuges ha d'exposar oralment un resum del dit informe en una sessió específica del Ple del Parlament, al final de la qual els Grups parlamentaris podran intervenir per a fixar llur posició.
Article 32
Quan el Parlament es trobarà dissolt, el Síndic de Greuges s'hi relacionarà per mitjà de la Diputació Permanent.
Article 33
Per a complir les seves funcions, el Síndic de Greuges ha de disposar d'una oficina, l'organització i el funcionament de la qual coordina i dirigeix; amb aquesta finalitat pot dictar les instruccions corresponents.
Aquesta oficina ha de tenir els mitjans personals i materials necessaris, d'acord amb les partides pressupostàries que s'inclouran en el pressupost del Parlament de Catalunya.
Correspon al Síndic de Greuges l'elaboració del projecte de pressupost a què es refereix l'apartat anterior.
Article 34
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt, la qual ha de complir les condicions establertes a l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt d'auxiliar el Síndic de Greuges i d'assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient li encomani o li delegui; en aquest cas gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
En els casos previstos en les lletres c), e), f) i g) de l'article 11 l'Adjunt exercirà interinament les funcions del Síndic de Greuges fins que el Parlament no haurà cobert la vacant.
L'Adjunt cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants, la qual ha de complir les condicions establertes per l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient sobre els drets dels infants li encomani o li delegui el Síndic de Greuges; en aquest cas, gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
L'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
Disposició addicional
En el cas que el finiment del mandat del Síndic de Greuges coincideixi amb el Parlament dissolt, aquell continuarà en l'exercici de les seves funcions fins que el nou Parlament n'haurà nomenat el successor.
Disposició transitòria
Dins els quatre mesos d'haver entrat en vigor aquesta Llei el Parlament iniciarà el procediment per a nomenar el Síndic de Greuges.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalita
Conformement al mandat que fan els articles 78 i 79 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, aquesta Llei estableix l'organització i el funcionament de la Institució del Síndic de Greuges.
Disposicions Generals
Article 1
El Síndic de Greuges és la Institució que, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, té per missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració pública de la Generalitat i de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públic. Supervisa també l'actuació dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga competències a la Generalitat.
El Síndic de Greuges compleix les seves funcions amb independència i amb objectivitat, investigant i resolent els expedients iniciats d'ofici i les queixes formulades a petició de part.
Article 2
El Síndic de Greuges és elegit pel Parlament d'acord amb el procediment i amb la majoria que estableix l'article 5.
El Síndic de Greuges es relaciona amb el Parlament mitjançant una Comissió constituïda amb aquesta finalitat. Aquesta Comissió coneix també de les queixes i de les peticions relatives a la defensa dels drets i de les llibertats fonamentals dels ciutadans que hom li adreci.
El Síndic de Greuges es pot adreçar en qualsevol moment a la Comissió parlamentària esmentada en l'apartat anterior i aquesta li pot demanar que hi comparegui per informar d'afers de la seva competència.
Anualment informa el Parlament de la seva actuació.
Article 3
L'Administració i en general tots els poders públics dependents de la Generalitat de Catalunya són obligats a auxiliar, amb caràcter preferent i urgent, el Síndic de Greuges en les seves investigacions.
Article 4
Per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei, el Síndic de Greuges ha de cooperar amb el Defensor del Poble i coordinar-hi les pròpies funcions.
D'acord amb l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot establir convenis amb el Defensor del Poble. Aquests convenis han de fixar la durada que tindran, els àmbits de les Administracions que comprendran, els supòsits d'actuació del Síndic, les facultats que aquest podrà exercir i les comunicacions que tindrà amb el Defensor del Poble.
El Síndic de Greuges ha de trametre al Defensor del Poble les queixes relatives a l'activitat de qualsevol òrgan de l'Administració pública de l'Estat a Catalunya que hom li presenti, i ho ha de comunicar a l'autor de la queixa.
TÍTOL I: De la forma d'elecció, del cessament i de les condicions del Síndic de Greuges
Article 5
Quan s'haurà d'elegir el Síndic de Greuges, d'acord amb aquesta Llei, la Comissió parlamentària a què fa referència l'article 2 presentarà al Ple del Parlament, en el termini màxim d'un mes, el candidat o els candidats al càrrec.
Havent estat feta la proposta, el Ple del Parlament, en una sessió convocada amb aquesta única finalitat, elegirà el Síndic de Greuges per majoria de les tres cinquenes parts. El mandat del Síndic de Greuges és de cinc anys.
En el cas que no s'aconsegueixi aquesta majoria de les tres cinquenes parts, s'haurà de tornar a iniciar el mateix procediment. Si havent transcorregut tres mesos cap dels candidats proposats no obté la majoria establerta per l'apartat anterior, en la votació subsegüent n'hi haurà prou amb la majoria absoluta.
Article 6
1.- El President del Parlament ha d'acreditar amb la seva signatura el nomenament del Síndic de Greuges, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de l' Estat.
2.- El Síndic de Greuges ha de prendre possessió del càrrec davant la Mesa del Parlament.
Article 7
Per poder ésser elegit Síndic de Greuges hom ha de complir les condicions següents:
a) Gaudir de la condició política de català.b) Ésser major d'edat i gaudir del ple ús dels drets civils i polítics.
Article 8
La condició de Síndic de Greuges és incompatible amb:a) Qualsevol mandat representatiu.b) El compliment de funcions directives i l'afiliació en partits polítics, en sindicats de treballadors i en associacions empresarials.c) La de membre del Consell Consultiu de la Generalitat i del Tribunal Constitucional.d) Qualsevol càrrec polític o funció administrativa de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals.e) L'exercici de les carreres judicial, fiscal i militar.f) Qualsevol activitat professional, mercantil i laboral.
Quan concorrerà una causa d'incompatibilitat en qui haurà estat elegit Síndic de Greuges, aquest, abans de prendre possessió, haurà de cessar en el càrrec o en l'activitat incompatibles o bé sol·licitar l'excedència en la funció. Si no ho fa en els vuit dies següents a l'elecció, s'entendrà que no accepta el nomenament. La mateixa norma s'ha d'aplicar en el cas de sobrevenir una incompatibilitat.
Article 9
El Síndic de Greuges no és subjecte a cap mandat imperatiu. No rep instruccions de cap autoritat i compleix les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri.
Article 10
El Síndic de Greuges gaudeix de les prerrogatives que són necessàries per a exercir adequadament les seves funcions, d'acord amb la legislació vigent.
Article 11
El Síndic de Greuges cessa per alguna de les causes següents:a) Per renúncia.b) Per transcurs del temps pel qual fou elegit.c) Per mort.d) Per pèrdua de la condició política de català.e) Per incapacitat o per inhabilitaci óper a l'exercici dels drets polítics declarada per decisió judicial ferma.f) Per condemna a causa de delicte dolós per sentència ferma.g) Per negligència notòria en el compliment de les obligacions i dels deures del càrrec.
En aquest darrer cas el cessament és decidit per majoria de les tres cinquenes parts dels membres del Parlament en un debat específic, en el qual el Síndic de Greuges té dret a assistir i a fer ús de la paraula abans de la votació. En els altres casos és declarat pel President del Parlament, que tot seguit n'ha de donar compte al Ple.
Un cop produït el cessament, s'iniciarà el procediment per a l'elecció del nou Síndic de Greuges, que s'ha de fer d'acord amb l'article 5. En el supòsit segon de l'apartat primer d'aquest article el Síndic de Greuges ha de continuar en l'exercici de les seves funcions fins que el seu successor no haurà estat nomenat.
TÍTOL II: Del procediment i de l'actuació del Síndic de Greuges
Article 12
Als efectes del que disposa l'article 1, es poden adreçar al Síndic de Greuges sol·licitant-li que actuï en relació amb la queixa que formulen: a) Les persones físiques o jurídiques que invoquen un interès legítim relatiu a l'objecte de la queixa, no essent-ne cap impediment la nacionalitat, la residència, la minoria d'edat, la incapacitat legal del subjecte, l'internament en un centre penitenciari o de reclusió ni en general qualsevol relació de subjecció o dependència especials d'una Administració o d'un poder públic.b) Els Diputats al Parlament de Catalunya, i també els Diputats i els Senadors a les Corts Generals elegits per les circumscripcions electorals de Catalunya.c) Les Comissions del Parlament, especialment les d'investigació i la prevista en l'apartat 2 de l'article 2.
També s'hi poden adreçar sol·licitant-li que actuï, dins l'àmbit territorial de les seves competències, els càrrecs electius dels ens locals de Catalunya.
Article 13
Les queixes li han d'ésser presentades per l'interessat mitjançant un escrit raonat, acompanyat dels documents que poden servir per a esclarir el cas.
Totes les actuacions del Síndic de Greuges són gratuïtes per a la persona interessada, i no hi és necessària l'assistència d'advocat ni de procurador.
Article 14
La correspondència i les altres comunicacions que les persones físiques privades de llibertat pel fet de trobar-se en centres de detenció, d'internament o de custòdia vulguin tenir amb el Síndic de Greuges gaudeixen de les garanties que estableix la legislació vigent.
Article 15
Entre la producció del fet que és objecte de la queixa i la formulació escrita d'aquesta al Síndic de Greuges no pot transcórrer més d'un any. L'inici de les actuacions, quan es produeixin d'ofici, no és sotmès a cap termini preclusiu.
Article 16
El Síndic de Greuges ha de registrar i acusar la recepció de totes les queixes que hom li formula, que pot tramitar o bé rebutjar: en aquest darrer cas ho ha de comunicar a l'interessat mitjançant un escrit motivat.
El Síndic de Greuges no pot investigar les queixes l'objecte de les quals es troba pendent d'una resolució judicial, i pot suspendre la seva actuació si, havent-la iniciada, una persona interessada interposa demanda o recurs davant els tribunals; l'haurà de suspendre, però, quan el procediment només es trobarà pendent de sentència.
El Síndic de Greuges ha de vetllar perquè l'Administració resolgui en temps i en forma deguts les peticions i els recursos que li han estat formulats o presentats.
El Síndic de Greuges ha de rebutjar les queixes anònimes, les queixes en què advertirà mala fe, falta de fonament o inexistència de pretensió i aquelles en la tramitació de les quals s'irrogués perjudici al legítim dret de tercera persona.
Article 17
Les decisions i les resolucions del Síndic de Greuges no són objecte de recurs de cap mena, i les queixes que se li formulen no afecten per res els terminis previstos per a l'exercici de les accions que siguin procedents en via administrativa o jurisdiccional.
Article 18
Pel que fa a l'actuació del Síndic de Greuges i al dret d'adreçar-s'hi quan hagin estat declarats els estats d'excepció o de setge, hom s'atindrà al que disposa la legislació vigent.
Article 19
Havent estat admesa la queixa a tràmit o iniciat l'expedient d'ofici, el Síndic de Greuges prendrà les mesures d'investigació que considerarà oportunes per a esclarir-los. Podrà donar-ne compte al Departament, l'organisme, l'entitat o la dependència administrativa afectats perquè dins de quinze dies, que podrà ampliar en funció de les circumstàncies que hi concorrin, llur cap li'n trameti un informe escrit.
Article 20
Si la queixa a investigar o l'expedient iniciat d'ofici afecten la conducta de persones al servei de l'Administració, el Síndic de Greuges ho comunicarà al superior jeràrquic de l'afectat i, si s'escau, al cap de personal de qui depèn.
Al mateix temps requerirà a l'afectat que, en el termini que li fixarà, el qual en cap cas no pot ésser superior a quinze dies, respongui per escrit sobre els fets o les circumstàncies objecte de la queixa o de l'expedient i hi adjunti els documents i les testimoniances complementàries que consideri adequats.
Sens perjudici de la documentació aportada a què fa referència l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot requerir a la persona afectada que comparegui a informar.
Article 21
El superior jeràrquic o l'autoritat que prohibeixin al personal al seu servei de respondre a les requisitòries del Síndic de Greuges hauran de manifestar-ho al mateix afectat i al Síndic de Greuges mitjançant un escrit motivat.
Article 22
Les autoritats, els funcionaris i en general tot el personal dependent de l'Administració o afecte a un servei públic han de facilitar al Síndic de Greuges o a la persona en qui ho delegui les informacions, l'assistència i l'entrada a totes les dependències, centres, organismes i entitats que sol·licitin, i també les dades, els expedients i altres documents necessaris que permetin de dur a terme adequadament les actuacions investigadores.
Article 23
Les actuacions que s'han de practicar en el curs d'una investigació s'ha de fer amb la reserva i la discreció més absolutes, sens perjudici d'incloure'n el contingut en els informes al Parlament, si el Síndic de Greuges ho creu convenient.
Article 24
El Síndic de Greuges pot fer públic el nom de les persones i els Departaments, els organismes o les entitats que obstaculitzin l'exercici de les seves funcions, i també destacar aquesta actuació en l'informe anual al Parlament o comunicar-la a la Comissió a que fa referència l'article 2.2.
Article 25
L'autoritat i el personal al servei de l'Administració que impedeixin l'actuació del Síndic de Greuges negant-se a trametre els informes, els documents i els expedients que els sol·licita poden incórrer en la consegüent responsabilitat penal, d'acord amb la legislació vigent. En aquest cas el Síndic de Greuges donarà trasllat dels antecedents al Ministeri Fiscal perquè exerciti les accions oportunes.
Article 26
Si durant les investigacions s'observen indicis d'haver-se comès infraccions disciplinàries o produït conductes o fets pressumiblement delictius, el Síndic de Greuges ho comunicarà a l'òrgan competent o ho farà avinent tot seguit al Ministeri Fiscal.
Article 27
En l'exercici de les funcions d'investigació i resolució d'una queixa o d'un expedient el Síndic de Greuges pot formular a les autoritats i al personal al servei de l'Administració pública o que en depèn les advertències, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris relatius a llurs deures legals. En cap cas no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratius.
Article 28
El Síndic de Greuges pot proposar al Departament, a l'organisme o a l'entitat afectats, en el marc de la legislació vigent, fórmules de conciliació o d'acord que facilitin una resolució positiva i ràpida de les queixes.
Si en la investigació d'una queixa o d'un expedient creu que l'aplicació de les disposicions normatives condueix a un resultat injust o perjudicial, podrà recomanar o suggerir a la institució, al Departament o a l'entitat competents les mesures o els criteris que considera adequats per a remeiar-ho o les modificacions que li sembla oportú d'introduir en els textos normatius.
Article 29
El Síndic de Greuges ha d'informar del resultat de les investigacions, fins i tot en el cas d'arxivament de les seves actuacions, l'autor de la queixa, la persona al servei de l'Administració pública afectada o que en depèn i l'autoritat del Departament, de l'organisme o de l'entitat en relació amb la qual s'ha formulat la queixa o iniciat l'expedient d'ofici.
TÍTOL III: De les relacions amb el Parlament
Article 30
Anualment, abans d'haver transcorregut trenta dies des de l'inici del segon període ordinari de sessions, el Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament un informe de les seves actuacions, en el qual ha de constar necessàriament:a) El nombre i la mena de les queixes formulades i dels expedients iniciats d'ofici.b) Les queixes rebutjades, les que es troben en tramitació i les ja investigades amb el resultat obtingut, i també les causes que hi van donar lloc.
No han de constar en l'informe les dades personals que permetin la identificació pública dels interessats en el procediment d'investigació. No obstant això, quan ho considerarà necessari hi podrà incloure el nom d'aquelles persones a qui fa referència l'article 23.
En el mateix termini ha de presentar la liquidació del pressupost de la institució que correspon a l'exercici anterior.
Pot presentar també informes extraordinaris quan ho requeriran la urgència o la importància dels fets que motiven la seva intervenció.
Article 31
El Síndic de Greuges ha d'exposar oralment un resum del dit informe en una sessió específica del Ple del Parlament, al final de la qual els Grups parlamentaris podran intervenir per a fixar llur posició.
Article 32
Quan el Parlament es trobarà dissolt, el Síndic de Greuges s'hi relacionarà per mitjà de la Diputació Permanent.
Article 33
Per a complir les seves funcions, el Síndic de Greuges ha de disposar d'una oficina, l'organització i el funcionament de la qual coordina i dirigeix; amb aquesta finalitat pot dictar les instruccions corresponents.
Aquesta oficina ha de tenir els mitjans personals i materials necessaris, d'acord amb les partides pressupostàries que s'inclouran en el pressupost del Parlament de Catalunya.
Correspon al Síndic de Greuges l'elaboració del projecte de pressupost a què es refereix l'apartat anterior.
Article 34
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt, la qual ha de complir les condicions establertes a l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt d'auxiliar el Síndic de Greuges i d'assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient li encomani o li delegui; en aquest cas gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
En els casos previstos en les lletres c), e), f) i g) de l'article 11 l'Adjunt exercirà interinament les funcions del Síndic de Greuges fins que el Parlament no haurà cobert la vacant.
L'Adjunt cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants, la qual ha de complir les condicions establertes per l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient sobre els drets dels infants li encomani o li delegui el Síndic de Greuges; en aquest cas, gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
L'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
Disposició addicional
En el cas que el finiment del mandat del Síndic de Greuges coincideixi amb el Parlament dissolt, aquell continuarà en l'exercici de les seves funcions fins que el nou Parlament n'haurà nomenat el successor.
Disposició transitòria
Dins els quatre mesos d'haver entrat en vigor aquesta Llei el Parlament iniciarà el procediment per a nomenar el Síndic de Greuges.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalita
viernes, 5 de septiembre de 2008
Monarquies i altres conceptes.
Avui he trobat en aquesta adreça http://www.monarquiaconfidencial.com/pg_Articulo.aspx?IdObjeto=615 l'article que hi ha a continuació.
Des del punt de vista del protocol m'imagino la dificultat d'organitzar una festa amb mes de 1000 néts del "Jefe", des del punt de vista d'esser humà no entenc com encara quefen coses com aquesta en aquest estimat planeta.
Llegiu...
El rey Mswati III de Suazilandia, organiza una fiesta multitudinaria para elegir a su decimocuarta esposa viernes, 05 de septiembre de 2008
Swazilandia es un pequeño reino africano rodeado de montañas y situado al sur del continente, dentro de la actual República de Suráfrica. El pasado fin de semana, 70,000 doncellas compitieron durante la tradicional danza, conocida como 'umhlanga', para convertirse en la próxima esposa de uno de los soberanos más ricos del planeta
La danza 'umhlanga', que tiene lugar durante tres días de fiestas en el Palacio de Ludzidzini batió este año todos los récord con la presencia, el lunes pasado, de 70 000 jóvenes según la agencia Reuters. Las doncellas vestían ó mejor dicho no vestían nada de la cadera hacía arriba aunque aparecían engalanadas con collares y faldas con los colores de la bandera suazi.
Las jóvenes participan voluntariamente en las fiestas, con la esperanza de cambiar la pobreza por las comodidades palaciegas que les ofrece un matrimonio real. La afortunada que resulta elegida, no contrae matrimonio con el monarca hasta después de quedar encinta, es decir, de demostrar su fertilidad. Solo así está en condiciones de ser la nueva reina.
La 'fiesta' tiene sus normas: solo se admiten doncellas vírgenes entre 14 y 20 años de edad. Aunque oficialmente las festividades son en honor la Reina Madre, Ntombi, su hijo el rey participa en ellas el último día para elegir esposa entre las participantes. El Rey también aprovecha la ocasión para hacer uno de los discursos tradicionales a la nación suazi.
La danza 'umhlanga' ha recobrado su tradición anual desde que el actual monarca la reintrodujo en 1999. La Reina Madre (y de iure co-Jefe de Estado), quien también es conocida como la Gran Elefante (Indovukazi) se encarga de presidir las festividades hasta el último día cuando su hijo la honra con su presencia. Para la ocasión el monarca se viste en atuendos tradicionales hechos con piel de leopardo y porta sus lanzas de caza.
Mswati III ha sido soberano de Suazilandia desde 1986 en que murió su padre Sobhuza II; quien al morir había contraído matrimonio en 70 ocasiones y dejo una descendencia de aproximadamente 1000 nietos. El Rey Mswati es el único monarca africano que aparece un la lista de Forbes de los soberanos más ricos del mundo ocupando el puesto 15. Hasta el momento tiene 13 reinas (inkhosikati) de las cuales dos lo abandonaren en el 2004: inkhosikati LaHwala e inkhosikati LaMagwaza; y alrededor de 23 vástagos.
En los últimos años el soberano, su madre, y las reinas han sido criticados por grupos de Suazilandia que piden reformas democráticas y rechazan, tanto los gastos exorbitantes como las muestras de lujo excesivo de la Familia Real, en un país asolado por el sida, y donde dos tercios de sus súbditos viven en la pobreza.
TÉ TRONS LA COSA
Des del punt de vista del protocol m'imagino la dificultat d'organitzar una festa amb mes de 1000 néts del "Jefe", des del punt de vista d'esser humà no entenc com encara quefen coses com aquesta en aquest estimat planeta.
Llegiu...
El rey Mswati III de Suazilandia, organiza una fiesta multitudinaria para elegir a su decimocuarta esposa viernes, 05 de septiembre de 2008
Swazilandia es un pequeño reino africano rodeado de montañas y situado al sur del continente, dentro de la actual República de Suráfrica. El pasado fin de semana, 70,000 doncellas compitieron durante la tradicional danza, conocida como 'umhlanga', para convertirse en la próxima esposa de uno de los soberanos más ricos del planeta
La danza 'umhlanga', que tiene lugar durante tres días de fiestas en el Palacio de Ludzidzini batió este año todos los récord con la presencia, el lunes pasado, de 70 000 jóvenes según la agencia Reuters. Las doncellas vestían ó mejor dicho no vestían nada de la cadera hacía arriba aunque aparecían engalanadas con collares y faldas con los colores de la bandera suazi.
Las jóvenes participan voluntariamente en las fiestas, con la esperanza de cambiar la pobreza por las comodidades palaciegas que les ofrece un matrimonio real. La afortunada que resulta elegida, no contrae matrimonio con el monarca hasta después de quedar encinta, es decir, de demostrar su fertilidad. Solo así está en condiciones de ser la nueva reina.
La 'fiesta' tiene sus normas: solo se admiten doncellas vírgenes entre 14 y 20 años de edad. Aunque oficialmente las festividades son en honor la Reina Madre, Ntombi, su hijo el rey participa en ellas el último día para elegir esposa entre las participantes. El Rey también aprovecha la ocasión para hacer uno de los discursos tradicionales a la nación suazi.
La danza 'umhlanga' ha recobrado su tradición anual desde que el actual monarca la reintrodujo en 1999. La Reina Madre (y de iure co-Jefe de Estado), quien también es conocida como la Gran Elefante (Indovukazi) se encarga de presidir las festividades hasta el último día cuando su hijo la honra con su presencia. Para la ocasión el monarca se viste en atuendos tradicionales hechos con piel de leopardo y porta sus lanzas de caza.
Mswati III ha sido soberano de Suazilandia desde 1986 en que murió su padre Sobhuza II; quien al morir había contraído matrimonio en 70 ocasiones y dejo una descendencia de aproximadamente 1000 nietos. El Rey Mswati es el único monarca africano que aparece un la lista de Forbes de los soberanos más ricos del mundo ocupando el puesto 15. Hasta el momento tiene 13 reinas (inkhosikati) de las cuales dos lo abandonaren en el 2004: inkhosikati LaHwala e inkhosikati LaMagwaza; y alrededor de 23 vástagos.
En los últimos años el soberano, su madre, y las reinas han sido criticados por grupos de Suazilandia que piden reformas democráticas y rechazan, tanto los gastos exorbitantes como las muestras de lujo excesivo de la Familia Real, en un país asolado por el sida, y donde dos tercios de sus súbditos viven en la pobreza.
TÉ TRONS LA COSA
jueves, 4 de septiembre de 2008
3 comentaris
Acabo de veure que ja tenim tres comentaris de dos comentaristes,
NO SABEU COM M'AGRADA !!!
Us ho agraeixo... de debò.
NO SABEU COM M'AGRADA !!!
Us ho agraeixo... de debò.
Què hi ha algúuuuu???
Sembla que es comença a moure alguna coseta en el mon del protocol oficial.
El problema es que els que ho mouen no crec que estiguin massa interessats en les precedències a Catalunya i si en canvi en la "uniformitat" del Protocol a tot l'estat.
Deixem passar però... no ho sé si a Catalunya hauríem de fer alguna cosa !!!
Article publicat a Internet a l'adreça següent:
http://www.protocolo.com/web_files/noticias/Noticias/2008/Septiembre/01Sep08/preguntacelso.htm
El diputado Celso Delgado Arce, quien ya preguntara en mayo de 2007 por la reforma del Real Decreto de Ordenación General de Precedencias ha vuelto a formular la pregunta al ejecutivo, que deberá responder por escrito, como hizo en la anterior legislatura.
La reforma de este Real Decreto es una necesidad solicitada por la gran mayoría de profesionales de Protocolo, ya que desde su aprobación, en el año 1983, se han efectuado cambios en el modelo de Estado, que ha provocado el hecho de que actualmente existan cargos que no tienen ubicación en las precedencias publicadas entonces. A continuación reproducimos íntegramente el documento que ha presentado el diputado al ejecutivo:
El Diputado D. Celso Delgado Arce de la provincia de Ourense perteneciente al Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, al amparo de lo dispuesto en el artículo 185 y ss. del Reglamento de la Cámara, tiene el honor de formular la siguiente pregunta de la que desea obtener respuesta por escrito:
En la pasada legislatura este diputado, concretamente el 9 de mayo de 2007, formulaba al Gobierno una pregunta sobre si la vigente normativa reguladora del Protocolo Oficial de España estaba respondiendo adecuadamente a la nueva realidad institucional del Estado y a las nuevas prácticas organizativas,
El Gobiemo con fecha 7 de junio respondían ''Han pasado más de veinte años desde la promulgación del Real Decreto 2099/ 1.983, por el que se aprobó la vigente Ordenación General de Precedencias, que aún hoy sigue siendo la norma de referencia indiscutible en materia de Protocolo Oficial. Nadie duda de las virtudes de esta norma, ciertamente innovadora en su momento, ni del vacío que en su día vino a colmar. No obstante, la profunda transformación del Estado y el progresivo desarrollo y consolidación de nuestro modelo constitucional, especialmente en lo que al ámbito autonómico y local se refiere, han motivado que expertos y profesionales vengan reclamando en los últimos años la conveniencia de actualizar y revisar dicha norma, tanto en lo que respecta a alguno de los principios que la inspiran como al elenco de cargos, en algunos casos de indiscutible relevancia, que han aparecido o han quedado suprimidos desde la fecha de su promulgación. Por otra parte; la incorporación de España a la Unión Europea introduce también nuevos elementos que, obviamente, no pudo prever el Real Decreto de 1983: colocación de autoridades de la Unión Europea cuando concurren con autoridades españolas, incorporación de la bandera europea junto a la española en la simbología de nuestras instituciones, futuras figuras previstas en la Constitución Europea — cualquiera que sea el formato que finalmente adopte—, como la de Presidente de la UE y del Ministro de Asuntos Exteriores de la Unión, etc, por tanto, la actualización del Real Decreto 2099/ 1983, podría considerarse conveniente-No obstante, se trata de un asunto complejo, que no debe ser guiado por la precipitación, ni menos aún, por consideraciones meramente coyunturales. Por el contrario, cualquier proceso de reforma, debe estar basado en el consenso más amplio posible entre todos los que, especialmente en el ámbito oficial, pero incluso fuera de él —por ejemplo, en el terreno académico— ejercen responsabilidades en este ámbito y elegir la atmósfera y el momento político más oportuno. Junto a estas consideraciones, y apoyando las tesis que propugnan cautela al respecto, hay que tener en cuenta que tanto el proceso de desarrollo y consolidación de nuestro modelo territorial como, especialmente, el de la Unión Europea, se encuentran aún abiertos y sometidos a modificaciones de envergadura"
Todas las asociaciones que agrupan a los especialistas en Protocolo que hay en España se siguen hoy manifestando en el sentido de que es inaplazable la actualización de diferentes normativas, en especial el Real Decreto 2099/1983, de 4 de agosto, por el que se aprueba el Ordenamiento General de Precedencias en el Estado.
Ciertamente la reforma debe buscar el consenso y recabar la opinión de estos profesionales del protocolo y a esos efectos sugerimos al Gobierno la creación de una Comisión Técnica que asesore al ejecutivo de modo que la nueva normativa tenga la calidad exigible y resuelva la amplia casuística existente.
¿Considera conveniente el Gobierno proceder a una reforma que permita la actualización del Real Decreto 2099/1983, que regula la Ordenación General de Precedencias en España?
El problema es que els que ho mouen no crec que estiguin massa interessats en les precedències a Catalunya i si en canvi en la "uniformitat" del Protocol a tot l'estat.
Deixem passar però... no ho sé si a Catalunya hauríem de fer alguna cosa !!!
Article publicat a Internet a l'adreça següent:
http://www.protocolo.com/web_files/noticias/Noticias/2008/Septiembre/01Sep08/preguntacelso.htm
El diputado Celso Delgado Arce, quien ya preguntara en mayo de 2007 por la reforma del Real Decreto de Ordenación General de Precedencias ha vuelto a formular la pregunta al ejecutivo, que deberá responder por escrito, como hizo en la anterior legislatura.
La reforma de este Real Decreto es una necesidad solicitada por la gran mayoría de profesionales de Protocolo, ya que desde su aprobación, en el año 1983, se han efectuado cambios en el modelo de Estado, que ha provocado el hecho de que actualmente existan cargos que no tienen ubicación en las precedencias publicadas entonces. A continuación reproducimos íntegramente el documento que ha presentado el diputado al ejecutivo:
El Diputado D. Celso Delgado Arce de la provincia de Ourense perteneciente al Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, al amparo de lo dispuesto en el artículo 185 y ss. del Reglamento de la Cámara, tiene el honor de formular la siguiente pregunta de la que desea obtener respuesta por escrito:
En la pasada legislatura este diputado, concretamente el 9 de mayo de 2007, formulaba al Gobierno una pregunta sobre si la vigente normativa reguladora del Protocolo Oficial de España estaba respondiendo adecuadamente a la nueva realidad institucional del Estado y a las nuevas prácticas organizativas,
El Gobiemo con fecha 7 de junio respondían ''Han pasado más de veinte años desde la promulgación del Real Decreto 2099/ 1.983, por el que se aprobó la vigente Ordenación General de Precedencias, que aún hoy sigue siendo la norma de referencia indiscutible en materia de Protocolo Oficial. Nadie duda de las virtudes de esta norma, ciertamente innovadora en su momento, ni del vacío que en su día vino a colmar. No obstante, la profunda transformación del Estado y el progresivo desarrollo y consolidación de nuestro modelo constitucional, especialmente en lo que al ámbito autonómico y local se refiere, han motivado que expertos y profesionales vengan reclamando en los últimos años la conveniencia de actualizar y revisar dicha norma, tanto en lo que respecta a alguno de los principios que la inspiran como al elenco de cargos, en algunos casos de indiscutible relevancia, que han aparecido o han quedado suprimidos desde la fecha de su promulgación. Por otra parte; la incorporación de España a la Unión Europea introduce también nuevos elementos que, obviamente, no pudo prever el Real Decreto de 1983: colocación de autoridades de la Unión Europea cuando concurren con autoridades españolas, incorporación de la bandera europea junto a la española en la simbología de nuestras instituciones, futuras figuras previstas en la Constitución Europea — cualquiera que sea el formato que finalmente adopte—, como la de Presidente de la UE y del Ministro de Asuntos Exteriores de la Unión, etc, por tanto, la actualización del Real Decreto 2099/ 1983, podría considerarse conveniente-No obstante, se trata de un asunto complejo, que no debe ser guiado por la precipitación, ni menos aún, por consideraciones meramente coyunturales. Por el contrario, cualquier proceso de reforma, debe estar basado en el consenso más amplio posible entre todos los que, especialmente en el ámbito oficial, pero incluso fuera de él —por ejemplo, en el terreno académico— ejercen responsabilidades en este ámbito y elegir la atmósfera y el momento político más oportuno. Junto a estas consideraciones, y apoyando las tesis que propugnan cautela al respecto, hay que tener en cuenta que tanto el proceso de desarrollo y consolidación de nuestro modelo territorial como, especialmente, el de la Unión Europea, se encuentran aún abiertos y sometidos a modificaciones de envergadura"
Todas las asociaciones que agrupan a los especialistas en Protocolo que hay en España se siguen hoy manifestando en el sentido de que es inaplazable la actualización de diferentes normativas, en especial el Real Decreto 2099/1983, de 4 de agosto, por el que se aprueba el Ordenamiento General de Precedencias en el Estado.
Ciertamente la reforma debe buscar el consenso y recabar la opinión de estos profesionales del protocolo y a esos efectos sugerimos al Gobierno la creación de una Comisión Técnica que asesore al ejecutivo de modo que la nueva normativa tenga la calidad exigible y resuelva la amplia casuística existente.
¿Considera conveniente el Gobierno proceder a una reforma que permita la actualización del Real Decreto 2099/1983, que regula la Ordenación General de Precedencias en España?
martes, 2 de septiembre de 2008
Podiums
No us ha pasat mai tenir més autoritats que no pas premis per donar??
doncs bé la solució com sempre la tenen els xinesos, a Beijing per cada medalla també donaven un ram de flors i d'aquesta manera doblaven la quantitat de personalitats a cada Podium de manera que podien fer servir de una a sis persones per cada lliurament de premis. Llestos aquests xinesos.
Us adjunto el protocol del lliurament de premis aprovat pel COI.
Olímpicos de Pekín 2008
Las medallas son los trofeos que se entregan en los Juegos Olímpicos a los ganadores de las competiciones. Hay tres modalidades, oro, plata y bronce para el primero, segundo y tercer clasificado.Aunque también se premia a los deportistas con el Diploma Olímpico si se consigue el cuarto, quinto, sexto, séptimo y octavo puesto.
Las medallas de Pekín 2008 son, por el frente, un círculo con una leyenda rodeado por tres anillos de jade (color blanco para las medallas de oro, verdoso para la plata, y verde oscuro para el bronce) con el borde exterior chapado en oro. Y por la parte trasera el diseño establecido por el Comité Olímpico Internacional (COI), una imagen que representa la diosa alada de la victoria y el espíritu olímpico, Nike, y el Estadio Panathinaikos de Grecia.Cuentan con un diámetro de 70 milímetros y seis de espesor, y se producieron seis mil.La caja donde están las medallas está realizada con madera laqueada con técnicas tradicionales. Con forma cuadrangular, la caja presenta una suave curvatura en la sección superior, simbolizando de este modo la concepción tradicional china, según la cual el cielo el redondo y la tierra plana.La cinta presenta un diseño con nubes entrelazadas sobre la banda roja.Los diplomas olímpicos están elaborados con seda y papel Xuan (papel de alta calidad especialmente para la pintura tradicional china), aunando las técnicas tradicionales con las tecnologías más modernas.
Ceremonial y protocolo en la ceremonia de entrega de medallas en los Juegos Olímpicos de Pekín 2008:-
Los deportistas son guiados por las azafatas al podio.Los deportistas se colocan tras este en la posición que le corresponde, izquierda el segundo, centro el campeón y derecha el tercero, mientras dos azafatas los flanquean a cada lado.- El relator presenta la ceremonia y señala quienes son las dos autoridades que van a intervenir en la entrega de medallas, un miembro del COI y otro del Comité Organizador (BOCOG).- Las azafatas acompañan a las autoridades al podio.- Sube al podio el deportista en tercer lugar.El representante del COI le impone la medalla de bronce y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista en segundo lugar.El representante del COI le impone la medalla de plata y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista campeón.El representante del COI le impone la medalla de oro y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Suena el himno del país del vencedor de la prueba mientras se izan al mismo tiempo las tres banderas de los tres países que representan los deportistas del podio. Las banderas siguen la misma precedencia que la colocación en el podio de los deportistas.Existen podios individuales, por parejas y por equipos. Cada uno de los deportistas ganadores recibe su medalla y su ramo de flores.
Podio por parejasPodio individual
La etiqueta en esta ceremonia es el chandal del equipaje deportivo oficial para los deportistas, y traje para las autoridades.
doncs bé la solució com sempre la tenen els xinesos, a Beijing per cada medalla també donaven un ram de flors i d'aquesta manera doblaven la quantitat de personalitats a cada Podium de manera que podien fer servir de una a sis persones per cada lliurament de premis. Llestos aquests xinesos.
Us adjunto el protocol del lliurament de premis aprovat pel COI.
Olímpicos de Pekín 2008
Las medallas son los trofeos que se entregan en los Juegos Olímpicos a los ganadores de las competiciones. Hay tres modalidades, oro, plata y bronce para el primero, segundo y tercer clasificado.Aunque también se premia a los deportistas con el Diploma Olímpico si se consigue el cuarto, quinto, sexto, séptimo y octavo puesto.
Las medallas de Pekín 2008 son, por el frente, un círculo con una leyenda rodeado por tres anillos de jade (color blanco para las medallas de oro, verdoso para la plata, y verde oscuro para el bronce) con el borde exterior chapado en oro. Y por la parte trasera el diseño establecido por el Comité Olímpico Internacional (COI), una imagen que representa la diosa alada de la victoria y el espíritu olímpico, Nike, y el Estadio Panathinaikos de Grecia.Cuentan con un diámetro de 70 milímetros y seis de espesor, y se producieron seis mil.La caja donde están las medallas está realizada con madera laqueada con técnicas tradicionales. Con forma cuadrangular, la caja presenta una suave curvatura en la sección superior, simbolizando de este modo la concepción tradicional china, según la cual el cielo el redondo y la tierra plana.La cinta presenta un diseño con nubes entrelazadas sobre la banda roja.Los diplomas olímpicos están elaborados con seda y papel Xuan (papel de alta calidad especialmente para la pintura tradicional china), aunando las técnicas tradicionales con las tecnologías más modernas.
Ceremonial y protocolo en la ceremonia de entrega de medallas en los Juegos Olímpicos de Pekín 2008:-
Los deportistas son guiados por las azafatas al podio.Los deportistas se colocan tras este en la posición que le corresponde, izquierda el segundo, centro el campeón y derecha el tercero, mientras dos azafatas los flanquean a cada lado.- El relator presenta la ceremonia y señala quienes son las dos autoridades que van a intervenir en la entrega de medallas, un miembro del COI y otro del Comité Organizador (BOCOG).- Las azafatas acompañan a las autoridades al podio.- Sube al podio el deportista en tercer lugar.El representante del COI le impone la medalla de bronce y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista en segundo lugar.El representante del COI le impone la medalla de plata y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista campeón.El representante del COI le impone la medalla de oro y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Suena el himno del país del vencedor de la prueba mientras se izan al mismo tiempo las tres banderas de los tres países que representan los deportistas del podio. Las banderas siguen la misma precedencia que la colocación en el podio de los deportistas.Existen podios individuales, por parejas y por equipos. Cada uno de los deportistas ganadores recibe su medalla y su ramo de flores.
Podio por parejasPodio individual
La etiqueta en esta ceremonia es el chandal del equipaje deportivo oficial para los deportistas, y traje para las autoridades.
lunes, 1 de septiembre de 2008
Ja hi som...
Benvinguts al primer de setembre, per fi podrem gaudir altra vegada d'aquella sensació d'anar sempre tard i no arribar enlloc, que bonic que es el dia a dia...
En parlem demà si us sembla...
En parlem demà si us sembla...
jueves, 28 de agosto de 2008
Banderes...
Aquests dies dels jocs olímpics m'he fixat que hi ha quantitat de banderes que s'assemblen molt.
Poso un exemple perquè quedi clar que es un tema complicat i en el que s'ha de tenir molt cura.
lunes, 25 de agosto de 2008
Sra. de... / Sr. de...
Modificado el Estatuto de los Ex Presidentes del Gobierno
Avui m'he robat això per internet, ho deixo tal com ho he trobat, no he modificat res cadasqú que ho vegi com vulgui
- A través de un Real Decreto, el Gobierno extiende algunos de los beneficios que se otorgan a los que han dirigido el ejecutivo para incluir a los cónyuges o persona unida con análoga relación de afectividad
[24 de julio de 2008]
El Real Decreto 1306/2008, con fecha 24 de abril modifica la legislación anterior, R.D. 405/1992, de 24 de abril por el que se regula el Estatuto de los Ex Presidentes del Gobierno. Esta norma estableció el régimen estatutario aplicable a los Ex Presidentes del Gobierno. Según el BOE, la experiencia adquirida desde su promulgación, el tiempo transcurrido y la necesidad de adecuar la normativa a las circunstancias y nuevas situaciones que se van produciendo aconsejan su revisión.
Por lo tanto, se modifica el artículo 4 de la normativa de 1992, añadiendo un apartado en dicho artículo que indica lo siguiente: "Los apartados números 3 y 4 del artículo 3 del presente real decreto serán de aplicación al cónyuge o persona unida con análoga relación de afectividad, en caso de fallecimiento de los Ex Presidentes del Gobierno".
Según esta modificación, los Ex Presidentes recibirán lo correspondiente conforme al estatuto, y una vez que fallezcan, serán sus cónyuges o la persona unida con análoga relación de afectividad (es decir, no es necesario que exista matrimonio para beneficiarse de esta medida) quienes dispondrán de algunos de los beneficios indicados en el estatuto.
La nueva normativa indica que son los apartados números 3 y 4 del artículo 3 los que se harán extensibles a los cónyuges o compañeras (o compañeros) sentimentales. Según el Real Decreto aprobado en 1992, esos puntos son los siguientes:
3. Se pondrá a su disposición un automóvil de representación con conductores de la Administración del Estado.
4. Gozarán de los servicios de seguridad que las autoridades del Ministerio del Interior estimen necesario.
Por lo tanto, lo modificación viene a otorgar a las viudas (o viudos, aunque en España todavía no exista el caso) de quienes ostentaron la presidencia del Gobierno un vehículo oficial y la cobertura de seguridad que se requiera
Bon dia !!!
Ja era hora, m'ho havia demanat algú i per fi m'he decidit. Publicaré un blog on hi aniré penjant cosetes del protocol sempre que pugui intentant usar l'humor i el bon criteri com a bases d'aquests comentaris.
Per tant els que em coneixeu aqui trobareu les "news" i els que no ens coneixem us dono la meva benvinguda a aquest invent i espero i desitjo que alguna vegada us pugui fer servei.
A tots, molt bon dia, som-hi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
