Avui m’han fet una consulta d’aquelles fàcils que respons molt ràpid i després penses que ho caldria comprovar i aquí es on comencen els problemes.
La pregunta exacta era
“em pots dir si és obligatori que la foto del rei presideixi la sala de plens i que a la seva esquerra tingui la del President? Esta escrit en algun lloc?”
La resposta immediata ha estat “ si es obligat ara et busco el decret” Ai mare...
Després de perdre el matí, la meva amiga-preguntona m’ha respost “ja ho he trobat” o sigui ha estat més ràpida i eficaç que jo i m’ha trobat això:
Real Decreto 2568-1986, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las Entidades locales
TÍTULO III.
FUNCIONAMIENTO DE LOS ÓRGANOS NECESARIOS DE LOS ENTES LOCALES TERRITORIALES
CAPÍTULO PRIMERO.
FUNCIONAMIENTO DEL PLENO
SECCIÓN PRIMERA. DE LOS REQUISITOS DE CELEBRACIÓN DE LAS SESIONES
Artículo 85.
1. El Pleno celebrará sus sesiones en la Casa consistorial, Palacio provincial o Sede de la Corporación de que se trate, salvo en los supuestos de fuerza mayor en los que, a través de la convocatoria o de una resolución del Alcalde o Presidente dictada previamente y notificada a todos los miembros de la Corporación, podrá habilitarse otro edificio o local a tal efecto. En todo caso, se hará constar en acta esta circunstancia.
2. En lugar preferente del salón de sesiones estará colocada la efigie de S. M. El Rey.
Pel que fa referència al retrat del President de la Generalitat segueixo buscant i no hi ha cap decret que oficialitzi aquesta presència.
Per tant com que rectificar es de savis, aquí ho teniu.
La foto del Rei es obligatoria per aquest decret del 86 però la del President es cortesia de la Casa.
Una especial salutació a l’Anna que segur sabrà comprendre la meva indiscreció en favor d’una bona informació a tots els meus col·laboradors. Gràcies Anna
martes, 30 de septiembre de 2008
miércoles, 24 de septiembre de 2008
FÀCIL PERÒ...
Els 20 vocals que formaran el "Consejo General del Poder Judicial (CGPJ)" han jurat o promès els seus càrrecs en el Palau de la Zarzuela
Aquesta es la notícia que apareix avui en els mitjans de comunicació, el curiós del cas es que ho facin al "Palau de la Zarzuela" i no en el Congrés dels Diputats per exemple. Es com si a Catalunya es celebrés a la Casa dels Canonges. En fi.. suposo que hi deu haver alguna raó històrica i/o protocol·lària.
D'altra banda no deixa de ser curiós que amb l'exactitut que normalment s'usa en el llengutaje judicial, la fórmula de jurament o promesa sigui tan simple com "cumplir fielmente las obligaciones como vocal del CGPJ, con lealtad al Rey y guardar y hacer guardar la Constitución"
No em direu que es un jurament força simple. ser "lleial" al Rei i a la constitució que cada vegada es un text més semblant a les Sagrades Escriptures.
Protocol·làriament cal dir que es un acte senzil d'organitzar però amb un "staff by luxe" ja que compta amb la presència del Rei i la Reina, el president del Govern, els presidents del Senat i del Congres, i el ministre de Justicia, la presidenta del Tribunal Constitucional,i el ex president del "Consejo"
Sort que el decret de precedències es clar que si no... que fas amb les sis primeres autoritats de l'Estat en el mateix acte?
Cal dir que els de protocolo de la "Zarzuela" en saben molt
Aquesta es la notícia que apareix avui en els mitjans de comunicació, el curiós del cas es que ho facin al "Palau de la Zarzuela" i no en el Congrés dels Diputats per exemple. Es com si a Catalunya es celebrés a la Casa dels Canonges. En fi.. suposo que hi deu haver alguna raó històrica i/o protocol·lària.
D'altra banda no deixa de ser curiós que amb l'exactitut que normalment s'usa en el llengutaje judicial, la fórmula de jurament o promesa sigui tan simple com "cumplir fielmente las obligaciones como vocal del CGPJ, con lealtad al Rey y guardar y hacer guardar la Constitución"
No em direu que es un jurament força simple. ser "lleial" al Rei i a la constitució que cada vegada es un text més semblant a les Sagrades Escriptures.
Protocol·làriament cal dir que es un acte senzil d'organitzar però amb un "staff by luxe" ja que compta amb la presència del Rei i la Reina, el president del Govern, els presidents del Senat i del Congres, i el ministre de Justicia, la presidenta del Tribunal Constitucional,i el ex president del "Consejo"
Sort que el decret de precedències es clar que si no... que fas amb les sis primeres autoritats de l'Estat en el mateix acte?
Cal dir que els de protocolo de la "Zarzuela" en saben molt
lunes, 22 de septiembre de 2008
SINDIC DE GREUGES
Avui he rebut una consulta d'un regidor que es vol dirigir al Síndic de Greuges, he buscat un mica a la xarxa i he trobat aquesta meravella de Llei que crec val la pena reproduir per si algu de vosaltres arriba a ser Síndic de Greuges.
Si algun dia es així la meva més sincera enhorabona...
LLEI 14/1984 de 20 de març, del Síndic de Greuges (DOGC núm. 421 de 30-3-1984) modificada per la Llei 12/1989, de 14 de desembre (DOGC núm. 1234 de 22-12-1989)
Conformement al mandat que fan els articles 78 i 79 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, aquesta Llei estableix l'organització i el funcionament de la Institució del Síndic de Greuges.
Disposicions Generals
Article 1
El Síndic de Greuges és la Institució que, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, té per missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració pública de la Generalitat i de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públic. Supervisa també l'actuació dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga competències a la Generalitat.
El Síndic de Greuges compleix les seves funcions amb independència i amb objectivitat, investigant i resolent els expedients iniciats d'ofici i les queixes formulades a petició de part.
Article 2
El Síndic de Greuges és elegit pel Parlament d'acord amb el procediment i amb la majoria que estableix l'article 5.
El Síndic de Greuges es relaciona amb el Parlament mitjançant una Comissió constituïda amb aquesta finalitat. Aquesta Comissió coneix també de les queixes i de les peticions relatives a la defensa dels drets i de les llibertats fonamentals dels ciutadans que hom li adreci.
El Síndic de Greuges es pot adreçar en qualsevol moment a la Comissió parlamentària esmentada en l'apartat anterior i aquesta li pot demanar que hi comparegui per informar d'afers de la seva competència.
Anualment informa el Parlament de la seva actuació.
Article 3
L'Administració i en general tots els poders públics dependents de la Generalitat de Catalunya són obligats a auxiliar, amb caràcter preferent i urgent, el Síndic de Greuges en les seves investigacions.
Article 4
Per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei, el Síndic de Greuges ha de cooperar amb el Defensor del Poble i coordinar-hi les pròpies funcions.
D'acord amb l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot establir convenis amb el Defensor del Poble. Aquests convenis han de fixar la durada que tindran, els àmbits de les Administracions que comprendran, els supòsits d'actuació del Síndic, les facultats que aquest podrà exercir i les comunicacions que tindrà amb el Defensor del Poble.
El Síndic de Greuges ha de trametre al Defensor del Poble les queixes relatives a l'activitat de qualsevol òrgan de l'Administració pública de l'Estat a Catalunya que hom li presenti, i ho ha de comunicar a l'autor de la queixa.
TÍTOL I: De la forma d'elecció, del cessament i de les condicions del Síndic de Greuges
Article 5
Quan s'haurà d'elegir el Síndic de Greuges, d'acord amb aquesta Llei, la Comissió parlamentària a què fa referència l'article 2 presentarà al Ple del Parlament, en el termini màxim d'un mes, el candidat o els candidats al càrrec.
Havent estat feta la proposta, el Ple del Parlament, en una sessió convocada amb aquesta única finalitat, elegirà el Síndic de Greuges per majoria de les tres cinquenes parts. El mandat del Síndic de Greuges és de cinc anys.
En el cas que no s'aconsegueixi aquesta majoria de les tres cinquenes parts, s'haurà de tornar a iniciar el mateix procediment. Si havent transcorregut tres mesos cap dels candidats proposats no obté la majoria establerta per l'apartat anterior, en la votació subsegüent n'hi haurà prou amb la majoria absoluta.
Article 6
1.- El President del Parlament ha d'acreditar amb la seva signatura el nomenament del Síndic de Greuges, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de l' Estat.
2.- El Síndic de Greuges ha de prendre possessió del càrrec davant la Mesa del Parlament.
Article 7
Per poder ésser elegit Síndic de Greuges hom ha de complir les condicions següents:
a) Gaudir de la condició política de català.b) Ésser major d'edat i gaudir del ple ús dels drets civils i polítics.
Article 8
La condició de Síndic de Greuges és incompatible amb:a) Qualsevol mandat representatiu.b) El compliment de funcions directives i l'afiliació en partits polítics, en sindicats de treballadors i en associacions empresarials.c) La de membre del Consell Consultiu de la Generalitat i del Tribunal Constitucional.d) Qualsevol càrrec polític o funció administrativa de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals.e) L'exercici de les carreres judicial, fiscal i militar.f) Qualsevol activitat professional, mercantil i laboral.
Quan concorrerà una causa d'incompatibilitat en qui haurà estat elegit Síndic de Greuges, aquest, abans de prendre possessió, haurà de cessar en el càrrec o en l'activitat incompatibles o bé sol·licitar l'excedència en la funció. Si no ho fa en els vuit dies següents a l'elecció, s'entendrà que no accepta el nomenament. La mateixa norma s'ha d'aplicar en el cas de sobrevenir una incompatibilitat.
Article 9
El Síndic de Greuges no és subjecte a cap mandat imperatiu. No rep instruccions de cap autoritat i compleix les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri.
Article 10
El Síndic de Greuges gaudeix de les prerrogatives que són necessàries per a exercir adequadament les seves funcions, d'acord amb la legislació vigent.
Article 11
El Síndic de Greuges cessa per alguna de les causes següents:a) Per renúncia.b) Per transcurs del temps pel qual fou elegit.c) Per mort.d) Per pèrdua de la condició política de català.e) Per incapacitat o per inhabilitaci óper a l'exercici dels drets polítics declarada per decisió judicial ferma.f) Per condemna a causa de delicte dolós per sentència ferma.g) Per negligència notòria en el compliment de les obligacions i dels deures del càrrec.
En aquest darrer cas el cessament és decidit per majoria de les tres cinquenes parts dels membres del Parlament en un debat específic, en el qual el Síndic de Greuges té dret a assistir i a fer ús de la paraula abans de la votació. En els altres casos és declarat pel President del Parlament, que tot seguit n'ha de donar compte al Ple.
Un cop produït el cessament, s'iniciarà el procediment per a l'elecció del nou Síndic de Greuges, que s'ha de fer d'acord amb l'article 5. En el supòsit segon de l'apartat primer d'aquest article el Síndic de Greuges ha de continuar en l'exercici de les seves funcions fins que el seu successor no haurà estat nomenat.
TÍTOL II: Del procediment i de l'actuació del Síndic de Greuges
Article 12
Als efectes del que disposa l'article 1, es poden adreçar al Síndic de Greuges sol·licitant-li que actuï en relació amb la queixa que formulen: a) Les persones físiques o jurídiques que invoquen un interès legítim relatiu a l'objecte de la queixa, no essent-ne cap impediment la nacionalitat, la residència, la minoria d'edat, la incapacitat legal del subjecte, l'internament en un centre penitenciari o de reclusió ni en general qualsevol relació de subjecció o dependència especials d'una Administració o d'un poder públic.b) Els Diputats al Parlament de Catalunya, i també els Diputats i els Senadors a les Corts Generals elegits per les circumscripcions electorals de Catalunya.c) Les Comissions del Parlament, especialment les d'investigació i la prevista en l'apartat 2 de l'article 2.
També s'hi poden adreçar sol·licitant-li que actuï, dins l'àmbit territorial de les seves competències, els càrrecs electius dels ens locals de Catalunya.
Article 13
Les queixes li han d'ésser presentades per l'interessat mitjançant un escrit raonat, acompanyat dels documents que poden servir per a esclarir el cas.
Totes les actuacions del Síndic de Greuges són gratuïtes per a la persona interessada, i no hi és necessària l'assistència d'advocat ni de procurador.
Article 14
La correspondència i les altres comunicacions que les persones físiques privades de llibertat pel fet de trobar-se en centres de detenció, d'internament o de custòdia vulguin tenir amb el Síndic de Greuges gaudeixen de les garanties que estableix la legislació vigent.
Article 15
Entre la producció del fet que és objecte de la queixa i la formulació escrita d'aquesta al Síndic de Greuges no pot transcórrer més d'un any. L'inici de les actuacions, quan es produeixin d'ofici, no és sotmès a cap termini preclusiu.
Article 16
El Síndic de Greuges ha de registrar i acusar la recepció de totes les queixes que hom li formula, que pot tramitar o bé rebutjar: en aquest darrer cas ho ha de comunicar a l'interessat mitjançant un escrit motivat.
El Síndic de Greuges no pot investigar les queixes l'objecte de les quals es troba pendent d'una resolució judicial, i pot suspendre la seva actuació si, havent-la iniciada, una persona interessada interposa demanda o recurs davant els tribunals; l'haurà de suspendre, però, quan el procediment només es trobarà pendent de sentència.
El Síndic de Greuges ha de vetllar perquè l'Administració resolgui en temps i en forma deguts les peticions i els recursos que li han estat formulats o presentats.
El Síndic de Greuges ha de rebutjar les queixes anònimes, les queixes en què advertirà mala fe, falta de fonament o inexistència de pretensió i aquelles en la tramitació de les quals s'irrogués perjudici al legítim dret de tercera persona.
Article 17
Les decisions i les resolucions del Síndic de Greuges no són objecte de recurs de cap mena, i les queixes que se li formulen no afecten per res els terminis previstos per a l'exercici de les accions que siguin procedents en via administrativa o jurisdiccional.
Article 18
Pel que fa a l'actuació del Síndic de Greuges i al dret d'adreçar-s'hi quan hagin estat declarats els estats d'excepció o de setge, hom s'atindrà al que disposa la legislació vigent.
Article 19
Havent estat admesa la queixa a tràmit o iniciat l'expedient d'ofici, el Síndic de Greuges prendrà les mesures d'investigació que considerarà oportunes per a esclarir-los. Podrà donar-ne compte al Departament, l'organisme, l'entitat o la dependència administrativa afectats perquè dins de quinze dies, que podrà ampliar en funció de les circumstàncies que hi concorrin, llur cap li'n trameti un informe escrit.
Article 20
Si la queixa a investigar o l'expedient iniciat d'ofici afecten la conducta de persones al servei de l'Administració, el Síndic de Greuges ho comunicarà al superior jeràrquic de l'afectat i, si s'escau, al cap de personal de qui depèn.
Al mateix temps requerirà a l'afectat que, en el termini que li fixarà, el qual en cap cas no pot ésser superior a quinze dies, respongui per escrit sobre els fets o les circumstàncies objecte de la queixa o de l'expedient i hi adjunti els documents i les testimoniances complementàries que consideri adequats.
Sens perjudici de la documentació aportada a què fa referència l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot requerir a la persona afectada que comparegui a informar.
Article 21
El superior jeràrquic o l'autoritat que prohibeixin al personal al seu servei de respondre a les requisitòries del Síndic de Greuges hauran de manifestar-ho al mateix afectat i al Síndic de Greuges mitjançant un escrit motivat.
Article 22
Les autoritats, els funcionaris i en general tot el personal dependent de l'Administració o afecte a un servei públic han de facilitar al Síndic de Greuges o a la persona en qui ho delegui les informacions, l'assistència i l'entrada a totes les dependències, centres, organismes i entitats que sol·licitin, i també les dades, els expedients i altres documents necessaris que permetin de dur a terme adequadament les actuacions investigadores.
Article 23
Les actuacions que s'han de practicar en el curs d'una investigació s'ha de fer amb la reserva i la discreció més absolutes, sens perjudici d'incloure'n el contingut en els informes al Parlament, si el Síndic de Greuges ho creu convenient.
Article 24
El Síndic de Greuges pot fer públic el nom de les persones i els Departaments, els organismes o les entitats que obstaculitzin l'exercici de les seves funcions, i també destacar aquesta actuació en l'informe anual al Parlament o comunicar-la a la Comissió a que fa referència l'article 2.2.
Article 25
L'autoritat i el personal al servei de l'Administració que impedeixin l'actuació del Síndic de Greuges negant-se a trametre els informes, els documents i els expedients que els sol·licita poden incórrer en la consegüent responsabilitat penal, d'acord amb la legislació vigent. En aquest cas el Síndic de Greuges donarà trasllat dels antecedents al Ministeri Fiscal perquè exerciti les accions oportunes.
Article 26
Si durant les investigacions s'observen indicis d'haver-se comès infraccions disciplinàries o produït conductes o fets pressumiblement delictius, el Síndic de Greuges ho comunicarà a l'òrgan competent o ho farà avinent tot seguit al Ministeri Fiscal.
Article 27
En l'exercici de les funcions d'investigació i resolució d'una queixa o d'un expedient el Síndic de Greuges pot formular a les autoritats i al personal al servei de l'Administració pública o que en depèn les advertències, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris relatius a llurs deures legals. En cap cas no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratius.
Article 28
El Síndic de Greuges pot proposar al Departament, a l'organisme o a l'entitat afectats, en el marc de la legislació vigent, fórmules de conciliació o d'acord que facilitin una resolució positiva i ràpida de les queixes.
Si en la investigació d'una queixa o d'un expedient creu que l'aplicació de les disposicions normatives condueix a un resultat injust o perjudicial, podrà recomanar o suggerir a la institució, al Departament o a l'entitat competents les mesures o els criteris que considera adequats per a remeiar-ho o les modificacions que li sembla oportú d'introduir en els textos normatius.
Article 29
El Síndic de Greuges ha d'informar del resultat de les investigacions, fins i tot en el cas d'arxivament de les seves actuacions, l'autor de la queixa, la persona al servei de l'Administració pública afectada o que en depèn i l'autoritat del Departament, de l'organisme o de l'entitat en relació amb la qual s'ha formulat la queixa o iniciat l'expedient d'ofici.
TÍTOL III: De les relacions amb el Parlament
Article 30
Anualment, abans d'haver transcorregut trenta dies des de l'inici del segon període ordinari de sessions, el Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament un informe de les seves actuacions, en el qual ha de constar necessàriament:a) El nombre i la mena de les queixes formulades i dels expedients iniciats d'ofici.b) Les queixes rebutjades, les que es troben en tramitació i les ja investigades amb el resultat obtingut, i també les causes que hi van donar lloc.
No han de constar en l'informe les dades personals que permetin la identificació pública dels interessats en el procediment d'investigació. No obstant això, quan ho considerarà necessari hi podrà incloure el nom d'aquelles persones a qui fa referència l'article 23.
En el mateix termini ha de presentar la liquidació del pressupost de la institució que correspon a l'exercici anterior.
Pot presentar també informes extraordinaris quan ho requeriran la urgència o la importància dels fets que motiven la seva intervenció.
Article 31
El Síndic de Greuges ha d'exposar oralment un resum del dit informe en una sessió específica del Ple del Parlament, al final de la qual els Grups parlamentaris podran intervenir per a fixar llur posició.
Article 32
Quan el Parlament es trobarà dissolt, el Síndic de Greuges s'hi relacionarà per mitjà de la Diputació Permanent.
Article 33
Per a complir les seves funcions, el Síndic de Greuges ha de disposar d'una oficina, l'organització i el funcionament de la qual coordina i dirigeix; amb aquesta finalitat pot dictar les instruccions corresponents.
Aquesta oficina ha de tenir els mitjans personals i materials necessaris, d'acord amb les partides pressupostàries que s'inclouran en el pressupost del Parlament de Catalunya.
Correspon al Síndic de Greuges l'elaboració del projecte de pressupost a què es refereix l'apartat anterior.
Article 34
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt, la qual ha de complir les condicions establertes a l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt d'auxiliar el Síndic de Greuges i d'assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient li encomani o li delegui; en aquest cas gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
En els casos previstos en les lletres c), e), f) i g) de l'article 11 l'Adjunt exercirà interinament les funcions del Síndic de Greuges fins que el Parlament no haurà cobert la vacant.
L'Adjunt cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants, la qual ha de complir les condicions establertes per l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient sobre els drets dels infants li encomani o li delegui el Síndic de Greuges; en aquest cas, gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
L'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
Disposició addicional
En el cas que el finiment del mandat del Síndic de Greuges coincideixi amb el Parlament dissolt, aquell continuarà en l'exercici de les seves funcions fins que el nou Parlament n'haurà nomenat el successor.
Disposició transitòria
Dins els quatre mesos d'haver entrat en vigor aquesta Llei el Parlament iniciarà el procediment per a nomenar el Síndic de Greuges.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalita
Conformement al mandat que fan els articles 78 i 79 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, aquesta Llei estableix l'organització i el funcionament de la Institució del Síndic de Greuges.
Disposicions Generals
Article 1
El Síndic de Greuges és la Institució que, d'acord amb l'article 35 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, té per missió defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Amb aquesta finalitat supervisa l'actuació de l'Administració pública de la Generalitat i de les autoritats i del personal que en depenen o afectes a un servei públic. Supervisa també l'actuació dels ens locals de Catalunya en tot allò que afecta les matèries en què l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atorga competències a la Generalitat.
El Síndic de Greuges compleix les seves funcions amb independència i amb objectivitat, investigant i resolent els expedients iniciats d'ofici i les queixes formulades a petició de part.
Article 2
El Síndic de Greuges és elegit pel Parlament d'acord amb el procediment i amb la majoria que estableix l'article 5.
El Síndic de Greuges es relaciona amb el Parlament mitjançant una Comissió constituïda amb aquesta finalitat. Aquesta Comissió coneix també de les queixes i de les peticions relatives a la defensa dels drets i de les llibertats fonamentals dels ciutadans que hom li adreci.
El Síndic de Greuges es pot adreçar en qualsevol moment a la Comissió parlamentària esmentada en l'apartat anterior i aquesta li pot demanar que hi comparegui per informar d'afers de la seva competència.
Anualment informa el Parlament de la seva actuació.
Article 3
L'Administració i en general tots els poders públics dependents de la Generalitat de Catalunya són obligats a auxiliar, amb caràcter preferent i urgent, el Síndic de Greuges en les seves investigacions.
Article 4
Per tal de donar compliment al que estableix aquesta Llei, el Síndic de Greuges ha de cooperar amb el Defensor del Poble i coordinar-hi les pròpies funcions.
D'acord amb l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot establir convenis amb el Defensor del Poble. Aquests convenis han de fixar la durada que tindran, els àmbits de les Administracions que comprendran, els supòsits d'actuació del Síndic, les facultats que aquest podrà exercir i les comunicacions que tindrà amb el Defensor del Poble.
El Síndic de Greuges ha de trametre al Defensor del Poble les queixes relatives a l'activitat de qualsevol òrgan de l'Administració pública de l'Estat a Catalunya que hom li presenti, i ho ha de comunicar a l'autor de la queixa.
TÍTOL I: De la forma d'elecció, del cessament i de les condicions del Síndic de Greuges
Article 5
Quan s'haurà d'elegir el Síndic de Greuges, d'acord amb aquesta Llei, la Comissió parlamentària a què fa referència l'article 2 presentarà al Ple del Parlament, en el termini màxim d'un mes, el candidat o els candidats al càrrec.
Havent estat feta la proposta, el Ple del Parlament, en una sessió convocada amb aquesta única finalitat, elegirà el Síndic de Greuges per majoria de les tres cinquenes parts. El mandat del Síndic de Greuges és de cinc anys.
En el cas que no s'aconsegueixi aquesta majoria de les tres cinquenes parts, s'haurà de tornar a iniciar el mateix procediment. Si havent transcorregut tres mesos cap dels candidats proposats no obté la majoria establerta per l'apartat anterior, en la votació subsegüent n'hi haurà prou amb la majoria absoluta.
Article 6
1.- El President del Parlament ha d'acreditar amb la seva signatura el nomenament del Síndic de Greuges, que s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat i en el Butlletí Oficial de l' Estat.
2.- El Síndic de Greuges ha de prendre possessió del càrrec davant la Mesa del Parlament.
Article 7
Per poder ésser elegit Síndic de Greuges hom ha de complir les condicions següents:
a) Gaudir de la condició política de català.b) Ésser major d'edat i gaudir del ple ús dels drets civils i polítics.
Article 8
La condició de Síndic de Greuges és incompatible amb:a) Qualsevol mandat representatiu.b) El compliment de funcions directives i l'afiliació en partits polítics, en sindicats de treballadors i en associacions empresarials.c) La de membre del Consell Consultiu de la Generalitat i del Tribunal Constitucional.d) Qualsevol càrrec polític o funció administrativa de l'Estat, de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals.e) L'exercici de les carreres judicial, fiscal i militar.f) Qualsevol activitat professional, mercantil i laboral.
Quan concorrerà una causa d'incompatibilitat en qui haurà estat elegit Síndic de Greuges, aquest, abans de prendre possessió, haurà de cessar en el càrrec o en l'activitat incompatibles o bé sol·licitar l'excedència en la funció. Si no ho fa en els vuit dies següents a l'elecció, s'entendrà que no accepta el nomenament. La mateixa norma s'ha d'aplicar en el cas de sobrevenir una incompatibilitat.
Article 9
El Síndic de Greuges no és subjecte a cap mandat imperatiu. No rep instruccions de cap autoritat i compleix les seves funcions amb autonomia i segons el seu criteri.
Article 10
El Síndic de Greuges gaudeix de les prerrogatives que són necessàries per a exercir adequadament les seves funcions, d'acord amb la legislació vigent.
Article 11
El Síndic de Greuges cessa per alguna de les causes següents:a) Per renúncia.b) Per transcurs del temps pel qual fou elegit.c) Per mort.d) Per pèrdua de la condició política de català.e) Per incapacitat o per inhabilitaci óper a l'exercici dels drets polítics declarada per decisió judicial ferma.f) Per condemna a causa de delicte dolós per sentència ferma.g) Per negligència notòria en el compliment de les obligacions i dels deures del càrrec.
En aquest darrer cas el cessament és decidit per majoria de les tres cinquenes parts dels membres del Parlament en un debat específic, en el qual el Síndic de Greuges té dret a assistir i a fer ús de la paraula abans de la votació. En els altres casos és declarat pel President del Parlament, que tot seguit n'ha de donar compte al Ple.
Un cop produït el cessament, s'iniciarà el procediment per a l'elecció del nou Síndic de Greuges, que s'ha de fer d'acord amb l'article 5. En el supòsit segon de l'apartat primer d'aquest article el Síndic de Greuges ha de continuar en l'exercici de les seves funcions fins que el seu successor no haurà estat nomenat.
TÍTOL II: Del procediment i de l'actuació del Síndic de Greuges
Article 12
Als efectes del que disposa l'article 1, es poden adreçar al Síndic de Greuges sol·licitant-li que actuï en relació amb la queixa que formulen: a) Les persones físiques o jurídiques que invoquen un interès legítim relatiu a l'objecte de la queixa, no essent-ne cap impediment la nacionalitat, la residència, la minoria d'edat, la incapacitat legal del subjecte, l'internament en un centre penitenciari o de reclusió ni en general qualsevol relació de subjecció o dependència especials d'una Administració o d'un poder públic.b) Els Diputats al Parlament de Catalunya, i també els Diputats i els Senadors a les Corts Generals elegits per les circumscripcions electorals de Catalunya.c) Les Comissions del Parlament, especialment les d'investigació i la prevista en l'apartat 2 de l'article 2.
També s'hi poden adreçar sol·licitant-li que actuï, dins l'àmbit territorial de les seves competències, els càrrecs electius dels ens locals de Catalunya.
Article 13
Les queixes li han d'ésser presentades per l'interessat mitjançant un escrit raonat, acompanyat dels documents que poden servir per a esclarir el cas.
Totes les actuacions del Síndic de Greuges són gratuïtes per a la persona interessada, i no hi és necessària l'assistència d'advocat ni de procurador.
Article 14
La correspondència i les altres comunicacions que les persones físiques privades de llibertat pel fet de trobar-se en centres de detenció, d'internament o de custòdia vulguin tenir amb el Síndic de Greuges gaudeixen de les garanties que estableix la legislació vigent.
Article 15
Entre la producció del fet que és objecte de la queixa i la formulació escrita d'aquesta al Síndic de Greuges no pot transcórrer més d'un any. L'inici de les actuacions, quan es produeixin d'ofici, no és sotmès a cap termini preclusiu.
Article 16
El Síndic de Greuges ha de registrar i acusar la recepció de totes les queixes que hom li formula, que pot tramitar o bé rebutjar: en aquest darrer cas ho ha de comunicar a l'interessat mitjançant un escrit motivat.
El Síndic de Greuges no pot investigar les queixes l'objecte de les quals es troba pendent d'una resolució judicial, i pot suspendre la seva actuació si, havent-la iniciada, una persona interessada interposa demanda o recurs davant els tribunals; l'haurà de suspendre, però, quan el procediment només es trobarà pendent de sentència.
El Síndic de Greuges ha de vetllar perquè l'Administració resolgui en temps i en forma deguts les peticions i els recursos que li han estat formulats o presentats.
El Síndic de Greuges ha de rebutjar les queixes anònimes, les queixes en què advertirà mala fe, falta de fonament o inexistència de pretensió i aquelles en la tramitació de les quals s'irrogués perjudici al legítim dret de tercera persona.
Article 17
Les decisions i les resolucions del Síndic de Greuges no són objecte de recurs de cap mena, i les queixes que se li formulen no afecten per res els terminis previstos per a l'exercici de les accions que siguin procedents en via administrativa o jurisdiccional.
Article 18
Pel que fa a l'actuació del Síndic de Greuges i al dret d'adreçar-s'hi quan hagin estat declarats els estats d'excepció o de setge, hom s'atindrà al que disposa la legislació vigent.
Article 19
Havent estat admesa la queixa a tràmit o iniciat l'expedient d'ofici, el Síndic de Greuges prendrà les mesures d'investigació que considerarà oportunes per a esclarir-los. Podrà donar-ne compte al Departament, l'organisme, l'entitat o la dependència administrativa afectats perquè dins de quinze dies, que podrà ampliar en funció de les circumstàncies que hi concorrin, llur cap li'n trameti un informe escrit.
Article 20
Si la queixa a investigar o l'expedient iniciat d'ofici afecten la conducta de persones al servei de l'Administració, el Síndic de Greuges ho comunicarà al superior jeràrquic de l'afectat i, si s'escau, al cap de personal de qui depèn.
Al mateix temps requerirà a l'afectat que, en el termini que li fixarà, el qual en cap cas no pot ésser superior a quinze dies, respongui per escrit sobre els fets o les circumstàncies objecte de la queixa o de l'expedient i hi adjunti els documents i les testimoniances complementàries que consideri adequats.
Sens perjudici de la documentació aportada a què fa referència l'apartat anterior, el Síndic de Greuges pot requerir a la persona afectada que comparegui a informar.
Article 21
El superior jeràrquic o l'autoritat que prohibeixin al personal al seu servei de respondre a les requisitòries del Síndic de Greuges hauran de manifestar-ho al mateix afectat i al Síndic de Greuges mitjançant un escrit motivat.
Article 22
Les autoritats, els funcionaris i en general tot el personal dependent de l'Administració o afecte a un servei públic han de facilitar al Síndic de Greuges o a la persona en qui ho delegui les informacions, l'assistència i l'entrada a totes les dependències, centres, organismes i entitats que sol·licitin, i també les dades, els expedients i altres documents necessaris que permetin de dur a terme adequadament les actuacions investigadores.
Article 23
Les actuacions que s'han de practicar en el curs d'una investigació s'ha de fer amb la reserva i la discreció més absolutes, sens perjudici d'incloure'n el contingut en els informes al Parlament, si el Síndic de Greuges ho creu convenient.
Article 24
El Síndic de Greuges pot fer públic el nom de les persones i els Departaments, els organismes o les entitats que obstaculitzin l'exercici de les seves funcions, i també destacar aquesta actuació en l'informe anual al Parlament o comunicar-la a la Comissió a que fa referència l'article 2.2.
Article 25
L'autoritat i el personal al servei de l'Administració que impedeixin l'actuació del Síndic de Greuges negant-se a trametre els informes, els documents i els expedients que els sol·licita poden incórrer en la consegüent responsabilitat penal, d'acord amb la legislació vigent. En aquest cas el Síndic de Greuges donarà trasllat dels antecedents al Ministeri Fiscal perquè exerciti les accions oportunes.
Article 26
Si durant les investigacions s'observen indicis d'haver-se comès infraccions disciplinàries o produït conductes o fets pressumiblement delictius, el Síndic de Greuges ho comunicarà a l'òrgan competent o ho farà avinent tot seguit al Ministeri Fiscal.
Article 27
En l'exercici de les funcions d'investigació i resolució d'una queixa o d'un expedient el Síndic de Greuges pot formular a les autoritats i al personal al servei de l'Administració pública o que en depèn les advertències, les recomanacions, els suggeriments i els recordatoris relatius a llurs deures legals. En cap cas no pot modificar o anul·lar actes o resolucions administratius.
Article 28
El Síndic de Greuges pot proposar al Departament, a l'organisme o a l'entitat afectats, en el marc de la legislació vigent, fórmules de conciliació o d'acord que facilitin una resolució positiva i ràpida de les queixes.
Si en la investigació d'una queixa o d'un expedient creu que l'aplicació de les disposicions normatives condueix a un resultat injust o perjudicial, podrà recomanar o suggerir a la institució, al Departament o a l'entitat competents les mesures o els criteris que considera adequats per a remeiar-ho o les modificacions que li sembla oportú d'introduir en els textos normatius.
Article 29
El Síndic de Greuges ha d'informar del resultat de les investigacions, fins i tot en el cas d'arxivament de les seves actuacions, l'autor de la queixa, la persona al servei de l'Administració pública afectada o que en depèn i l'autoritat del Departament, de l'organisme o de l'entitat en relació amb la qual s'ha formulat la queixa o iniciat l'expedient d'ofici.
TÍTOL III: De les relacions amb el Parlament
Article 30
Anualment, abans d'haver transcorregut trenta dies des de l'inici del segon període ordinari de sessions, el Síndic de Greuges ha de presentar al Parlament un informe de les seves actuacions, en el qual ha de constar necessàriament:a) El nombre i la mena de les queixes formulades i dels expedients iniciats d'ofici.b) Les queixes rebutjades, les que es troben en tramitació i les ja investigades amb el resultat obtingut, i també les causes que hi van donar lloc.
No han de constar en l'informe les dades personals que permetin la identificació pública dels interessats en el procediment d'investigació. No obstant això, quan ho considerarà necessari hi podrà incloure el nom d'aquelles persones a qui fa referència l'article 23.
En el mateix termini ha de presentar la liquidació del pressupost de la institució que correspon a l'exercici anterior.
Pot presentar també informes extraordinaris quan ho requeriran la urgència o la importància dels fets que motiven la seva intervenció.
Article 31
El Síndic de Greuges ha d'exposar oralment un resum del dit informe en una sessió específica del Ple del Parlament, al final de la qual els Grups parlamentaris podran intervenir per a fixar llur posició.
Article 32
Quan el Parlament es trobarà dissolt, el Síndic de Greuges s'hi relacionarà per mitjà de la Diputació Permanent.
Article 33
Per a complir les seves funcions, el Síndic de Greuges ha de disposar d'una oficina, l'organització i el funcionament de la qual coordina i dirigeix; amb aquesta finalitat pot dictar les instruccions corresponents.
Aquesta oficina ha de tenir els mitjans personals i materials necessaris, d'acord amb les partides pressupostàries que s'inclouran en el pressupost del Parlament de Catalunya.
Correspon al Síndic de Greuges l'elaboració del projecte de pressupost a què es refereix l'apartat anterior.
Article 34
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt, la qual ha de complir les condicions establertes a l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt d'auxiliar el Síndic de Greuges i d'assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient li encomani o li delegui; en aquest cas gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
En els casos previstos en les lletres c), e), f) i g) de l'article 11 l'Adjunt exercirà interinament les funcions del Síndic de Greuges fins que el Parlament no haurà cobert la vacant.
L'Adjunt cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
El Síndic de Greuges, amb la conformitat prèvia de la Comissió parlamentària esmentada en l'article 2, pot designar una persona de la seva confiança per a ocupar el càrrec d'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants, la qual ha de complir les condicions establertes per l'article 7 i no trobar-se afectada per les incompatibilitats enumerades en l'article 8.
Correspon a l'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants assumir les funcions d'investigació que per a la resolució d'una queixa o d'un expedient sobre els drets dels infants li encomani o li delegui el Síndic de Greuges; en aquest cas, gaudeix de les mateixes prerrogatives, drets i obligacions.
L'Adjunt per a la defensa dels drets dels infants cessarà automàticament en el moment de la presa de possessió del nou Síndic de Greuges.
Disposició addicional
En el cas que el finiment del mandat del Síndic de Greuges coincideixi amb el Parlament dissolt, aquell continuarà en l'exercici de les seves funcions fins que el nou Parlament n'haurà nomenat el successor.
Disposició transitòria
Dins els quatre mesos d'haver entrat en vigor aquesta Llei el Parlament iniciarà el procediment per a nomenar el Síndic de Greuges.
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalita
viernes, 5 de septiembre de 2008
Monarquies i altres conceptes.
Avui he trobat en aquesta adreça http://www.monarquiaconfidencial.com/pg_Articulo.aspx?IdObjeto=615 l'article que hi ha a continuació.
Des del punt de vista del protocol m'imagino la dificultat d'organitzar una festa amb mes de 1000 néts del "Jefe", des del punt de vista d'esser humà no entenc com encara quefen coses com aquesta en aquest estimat planeta.
Llegiu...
El rey Mswati III de Suazilandia, organiza una fiesta multitudinaria para elegir a su decimocuarta esposa viernes, 05 de septiembre de 2008
Swazilandia es un pequeño reino africano rodeado de montañas y situado al sur del continente, dentro de la actual República de Suráfrica. El pasado fin de semana, 70,000 doncellas compitieron durante la tradicional danza, conocida como 'umhlanga', para convertirse en la próxima esposa de uno de los soberanos más ricos del planeta
La danza 'umhlanga', que tiene lugar durante tres días de fiestas en el Palacio de Ludzidzini batió este año todos los récord con la presencia, el lunes pasado, de 70 000 jóvenes según la agencia Reuters. Las doncellas vestían ó mejor dicho no vestían nada de la cadera hacía arriba aunque aparecían engalanadas con collares y faldas con los colores de la bandera suazi.
Las jóvenes participan voluntariamente en las fiestas, con la esperanza de cambiar la pobreza por las comodidades palaciegas que les ofrece un matrimonio real. La afortunada que resulta elegida, no contrae matrimonio con el monarca hasta después de quedar encinta, es decir, de demostrar su fertilidad. Solo así está en condiciones de ser la nueva reina.
La 'fiesta' tiene sus normas: solo se admiten doncellas vírgenes entre 14 y 20 años de edad. Aunque oficialmente las festividades son en honor la Reina Madre, Ntombi, su hijo el rey participa en ellas el último día para elegir esposa entre las participantes. El Rey también aprovecha la ocasión para hacer uno de los discursos tradicionales a la nación suazi.
La danza 'umhlanga' ha recobrado su tradición anual desde que el actual monarca la reintrodujo en 1999. La Reina Madre (y de iure co-Jefe de Estado), quien también es conocida como la Gran Elefante (Indovukazi) se encarga de presidir las festividades hasta el último día cuando su hijo la honra con su presencia. Para la ocasión el monarca se viste en atuendos tradicionales hechos con piel de leopardo y porta sus lanzas de caza.
Mswati III ha sido soberano de Suazilandia desde 1986 en que murió su padre Sobhuza II; quien al morir había contraído matrimonio en 70 ocasiones y dejo una descendencia de aproximadamente 1000 nietos. El Rey Mswati es el único monarca africano que aparece un la lista de Forbes de los soberanos más ricos del mundo ocupando el puesto 15. Hasta el momento tiene 13 reinas (inkhosikati) de las cuales dos lo abandonaren en el 2004: inkhosikati LaHwala e inkhosikati LaMagwaza; y alrededor de 23 vástagos.
En los últimos años el soberano, su madre, y las reinas han sido criticados por grupos de Suazilandia que piden reformas democráticas y rechazan, tanto los gastos exorbitantes como las muestras de lujo excesivo de la Familia Real, en un país asolado por el sida, y donde dos tercios de sus súbditos viven en la pobreza.
TÉ TRONS LA COSA
Des del punt de vista del protocol m'imagino la dificultat d'organitzar una festa amb mes de 1000 néts del "Jefe", des del punt de vista d'esser humà no entenc com encara quefen coses com aquesta en aquest estimat planeta.
Llegiu...
El rey Mswati III de Suazilandia, organiza una fiesta multitudinaria para elegir a su decimocuarta esposa viernes, 05 de septiembre de 2008
Swazilandia es un pequeño reino africano rodeado de montañas y situado al sur del continente, dentro de la actual República de Suráfrica. El pasado fin de semana, 70,000 doncellas compitieron durante la tradicional danza, conocida como 'umhlanga', para convertirse en la próxima esposa de uno de los soberanos más ricos del planeta
La danza 'umhlanga', que tiene lugar durante tres días de fiestas en el Palacio de Ludzidzini batió este año todos los récord con la presencia, el lunes pasado, de 70 000 jóvenes según la agencia Reuters. Las doncellas vestían ó mejor dicho no vestían nada de la cadera hacía arriba aunque aparecían engalanadas con collares y faldas con los colores de la bandera suazi.
Las jóvenes participan voluntariamente en las fiestas, con la esperanza de cambiar la pobreza por las comodidades palaciegas que les ofrece un matrimonio real. La afortunada que resulta elegida, no contrae matrimonio con el monarca hasta después de quedar encinta, es decir, de demostrar su fertilidad. Solo así está en condiciones de ser la nueva reina.
La 'fiesta' tiene sus normas: solo se admiten doncellas vírgenes entre 14 y 20 años de edad. Aunque oficialmente las festividades son en honor la Reina Madre, Ntombi, su hijo el rey participa en ellas el último día para elegir esposa entre las participantes. El Rey también aprovecha la ocasión para hacer uno de los discursos tradicionales a la nación suazi.
La danza 'umhlanga' ha recobrado su tradición anual desde que el actual monarca la reintrodujo en 1999. La Reina Madre (y de iure co-Jefe de Estado), quien también es conocida como la Gran Elefante (Indovukazi) se encarga de presidir las festividades hasta el último día cuando su hijo la honra con su presencia. Para la ocasión el monarca se viste en atuendos tradicionales hechos con piel de leopardo y porta sus lanzas de caza.
Mswati III ha sido soberano de Suazilandia desde 1986 en que murió su padre Sobhuza II; quien al morir había contraído matrimonio en 70 ocasiones y dejo una descendencia de aproximadamente 1000 nietos. El Rey Mswati es el único monarca africano que aparece un la lista de Forbes de los soberanos más ricos del mundo ocupando el puesto 15. Hasta el momento tiene 13 reinas (inkhosikati) de las cuales dos lo abandonaren en el 2004: inkhosikati LaHwala e inkhosikati LaMagwaza; y alrededor de 23 vástagos.
En los últimos años el soberano, su madre, y las reinas han sido criticados por grupos de Suazilandia que piden reformas democráticas y rechazan, tanto los gastos exorbitantes como las muestras de lujo excesivo de la Familia Real, en un país asolado por el sida, y donde dos tercios de sus súbditos viven en la pobreza.
TÉ TRONS LA COSA
jueves, 4 de septiembre de 2008
3 comentaris
Acabo de veure que ja tenim tres comentaris de dos comentaristes,
NO SABEU COM M'AGRADA !!!
Us ho agraeixo... de debò.
NO SABEU COM M'AGRADA !!!
Us ho agraeixo... de debò.
Què hi ha algúuuuu???
Sembla que es comença a moure alguna coseta en el mon del protocol oficial.
El problema es que els que ho mouen no crec que estiguin massa interessats en les precedències a Catalunya i si en canvi en la "uniformitat" del Protocol a tot l'estat.
Deixem passar però... no ho sé si a Catalunya hauríem de fer alguna cosa !!!
Article publicat a Internet a l'adreça següent:
http://www.protocolo.com/web_files/noticias/Noticias/2008/Septiembre/01Sep08/preguntacelso.htm
El diputado Celso Delgado Arce, quien ya preguntara en mayo de 2007 por la reforma del Real Decreto de Ordenación General de Precedencias ha vuelto a formular la pregunta al ejecutivo, que deberá responder por escrito, como hizo en la anterior legislatura.
La reforma de este Real Decreto es una necesidad solicitada por la gran mayoría de profesionales de Protocolo, ya que desde su aprobación, en el año 1983, se han efectuado cambios en el modelo de Estado, que ha provocado el hecho de que actualmente existan cargos que no tienen ubicación en las precedencias publicadas entonces. A continuación reproducimos íntegramente el documento que ha presentado el diputado al ejecutivo:
El Diputado D. Celso Delgado Arce de la provincia de Ourense perteneciente al Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, al amparo de lo dispuesto en el artículo 185 y ss. del Reglamento de la Cámara, tiene el honor de formular la siguiente pregunta de la que desea obtener respuesta por escrito:
En la pasada legislatura este diputado, concretamente el 9 de mayo de 2007, formulaba al Gobierno una pregunta sobre si la vigente normativa reguladora del Protocolo Oficial de España estaba respondiendo adecuadamente a la nueva realidad institucional del Estado y a las nuevas prácticas organizativas,
El Gobiemo con fecha 7 de junio respondían ''Han pasado más de veinte años desde la promulgación del Real Decreto 2099/ 1.983, por el que se aprobó la vigente Ordenación General de Precedencias, que aún hoy sigue siendo la norma de referencia indiscutible en materia de Protocolo Oficial. Nadie duda de las virtudes de esta norma, ciertamente innovadora en su momento, ni del vacío que en su día vino a colmar. No obstante, la profunda transformación del Estado y el progresivo desarrollo y consolidación de nuestro modelo constitucional, especialmente en lo que al ámbito autonómico y local se refiere, han motivado que expertos y profesionales vengan reclamando en los últimos años la conveniencia de actualizar y revisar dicha norma, tanto en lo que respecta a alguno de los principios que la inspiran como al elenco de cargos, en algunos casos de indiscutible relevancia, que han aparecido o han quedado suprimidos desde la fecha de su promulgación. Por otra parte; la incorporación de España a la Unión Europea introduce también nuevos elementos que, obviamente, no pudo prever el Real Decreto de 1983: colocación de autoridades de la Unión Europea cuando concurren con autoridades españolas, incorporación de la bandera europea junto a la española en la simbología de nuestras instituciones, futuras figuras previstas en la Constitución Europea — cualquiera que sea el formato que finalmente adopte—, como la de Presidente de la UE y del Ministro de Asuntos Exteriores de la Unión, etc, por tanto, la actualización del Real Decreto 2099/ 1983, podría considerarse conveniente-No obstante, se trata de un asunto complejo, que no debe ser guiado por la precipitación, ni menos aún, por consideraciones meramente coyunturales. Por el contrario, cualquier proceso de reforma, debe estar basado en el consenso más amplio posible entre todos los que, especialmente en el ámbito oficial, pero incluso fuera de él —por ejemplo, en el terreno académico— ejercen responsabilidades en este ámbito y elegir la atmósfera y el momento político más oportuno. Junto a estas consideraciones, y apoyando las tesis que propugnan cautela al respecto, hay que tener en cuenta que tanto el proceso de desarrollo y consolidación de nuestro modelo territorial como, especialmente, el de la Unión Europea, se encuentran aún abiertos y sometidos a modificaciones de envergadura"
Todas las asociaciones que agrupan a los especialistas en Protocolo que hay en España se siguen hoy manifestando en el sentido de que es inaplazable la actualización de diferentes normativas, en especial el Real Decreto 2099/1983, de 4 de agosto, por el que se aprueba el Ordenamiento General de Precedencias en el Estado.
Ciertamente la reforma debe buscar el consenso y recabar la opinión de estos profesionales del protocolo y a esos efectos sugerimos al Gobierno la creación de una Comisión Técnica que asesore al ejecutivo de modo que la nueva normativa tenga la calidad exigible y resuelva la amplia casuística existente.
¿Considera conveniente el Gobierno proceder a una reforma que permita la actualización del Real Decreto 2099/1983, que regula la Ordenación General de Precedencias en España?
El problema es que els que ho mouen no crec que estiguin massa interessats en les precedències a Catalunya i si en canvi en la "uniformitat" del Protocol a tot l'estat.
Deixem passar però... no ho sé si a Catalunya hauríem de fer alguna cosa !!!
Article publicat a Internet a l'adreça següent:
http://www.protocolo.com/web_files/noticias/Noticias/2008/Septiembre/01Sep08/preguntacelso.htm
El diputado Celso Delgado Arce, quien ya preguntara en mayo de 2007 por la reforma del Real Decreto de Ordenación General de Precedencias ha vuelto a formular la pregunta al ejecutivo, que deberá responder por escrito, como hizo en la anterior legislatura.
La reforma de este Real Decreto es una necesidad solicitada por la gran mayoría de profesionales de Protocolo, ya que desde su aprobación, en el año 1983, se han efectuado cambios en el modelo de Estado, que ha provocado el hecho de que actualmente existan cargos que no tienen ubicación en las precedencias publicadas entonces. A continuación reproducimos íntegramente el documento que ha presentado el diputado al ejecutivo:
El Diputado D. Celso Delgado Arce de la provincia de Ourense perteneciente al Grupo Parlamentario Popular en el Congreso, al amparo de lo dispuesto en el artículo 185 y ss. del Reglamento de la Cámara, tiene el honor de formular la siguiente pregunta de la que desea obtener respuesta por escrito:
En la pasada legislatura este diputado, concretamente el 9 de mayo de 2007, formulaba al Gobierno una pregunta sobre si la vigente normativa reguladora del Protocolo Oficial de España estaba respondiendo adecuadamente a la nueva realidad institucional del Estado y a las nuevas prácticas organizativas,
El Gobiemo con fecha 7 de junio respondían ''Han pasado más de veinte años desde la promulgación del Real Decreto 2099/ 1.983, por el que se aprobó la vigente Ordenación General de Precedencias, que aún hoy sigue siendo la norma de referencia indiscutible en materia de Protocolo Oficial. Nadie duda de las virtudes de esta norma, ciertamente innovadora en su momento, ni del vacío que en su día vino a colmar. No obstante, la profunda transformación del Estado y el progresivo desarrollo y consolidación de nuestro modelo constitucional, especialmente en lo que al ámbito autonómico y local se refiere, han motivado que expertos y profesionales vengan reclamando en los últimos años la conveniencia de actualizar y revisar dicha norma, tanto en lo que respecta a alguno de los principios que la inspiran como al elenco de cargos, en algunos casos de indiscutible relevancia, que han aparecido o han quedado suprimidos desde la fecha de su promulgación. Por otra parte; la incorporación de España a la Unión Europea introduce también nuevos elementos que, obviamente, no pudo prever el Real Decreto de 1983: colocación de autoridades de la Unión Europea cuando concurren con autoridades españolas, incorporación de la bandera europea junto a la española en la simbología de nuestras instituciones, futuras figuras previstas en la Constitución Europea — cualquiera que sea el formato que finalmente adopte—, como la de Presidente de la UE y del Ministro de Asuntos Exteriores de la Unión, etc, por tanto, la actualización del Real Decreto 2099/ 1983, podría considerarse conveniente-No obstante, se trata de un asunto complejo, que no debe ser guiado por la precipitación, ni menos aún, por consideraciones meramente coyunturales. Por el contrario, cualquier proceso de reforma, debe estar basado en el consenso más amplio posible entre todos los que, especialmente en el ámbito oficial, pero incluso fuera de él —por ejemplo, en el terreno académico— ejercen responsabilidades en este ámbito y elegir la atmósfera y el momento político más oportuno. Junto a estas consideraciones, y apoyando las tesis que propugnan cautela al respecto, hay que tener en cuenta que tanto el proceso de desarrollo y consolidación de nuestro modelo territorial como, especialmente, el de la Unión Europea, se encuentran aún abiertos y sometidos a modificaciones de envergadura"
Todas las asociaciones que agrupan a los especialistas en Protocolo que hay en España se siguen hoy manifestando en el sentido de que es inaplazable la actualización de diferentes normativas, en especial el Real Decreto 2099/1983, de 4 de agosto, por el que se aprueba el Ordenamiento General de Precedencias en el Estado.
Ciertamente la reforma debe buscar el consenso y recabar la opinión de estos profesionales del protocolo y a esos efectos sugerimos al Gobierno la creación de una Comisión Técnica que asesore al ejecutivo de modo que la nueva normativa tenga la calidad exigible y resuelva la amplia casuística existente.
¿Considera conveniente el Gobierno proceder a una reforma que permita la actualización del Real Decreto 2099/1983, que regula la Ordenación General de Precedencias en España?
martes, 2 de septiembre de 2008
Podiums
No us ha pasat mai tenir més autoritats que no pas premis per donar??
doncs bé la solució com sempre la tenen els xinesos, a Beijing per cada medalla també donaven un ram de flors i d'aquesta manera doblaven la quantitat de personalitats a cada Podium de manera que podien fer servir de una a sis persones per cada lliurament de premis. Llestos aquests xinesos.
Us adjunto el protocol del lliurament de premis aprovat pel COI.
Olímpicos de Pekín 2008
Las medallas son los trofeos que se entregan en los Juegos Olímpicos a los ganadores de las competiciones. Hay tres modalidades, oro, plata y bronce para el primero, segundo y tercer clasificado.Aunque también se premia a los deportistas con el Diploma Olímpico si se consigue el cuarto, quinto, sexto, séptimo y octavo puesto.
Las medallas de Pekín 2008 son, por el frente, un círculo con una leyenda rodeado por tres anillos de jade (color blanco para las medallas de oro, verdoso para la plata, y verde oscuro para el bronce) con el borde exterior chapado en oro. Y por la parte trasera el diseño establecido por el Comité Olímpico Internacional (COI), una imagen que representa la diosa alada de la victoria y el espíritu olímpico, Nike, y el Estadio Panathinaikos de Grecia.Cuentan con un diámetro de 70 milímetros y seis de espesor, y se producieron seis mil.La caja donde están las medallas está realizada con madera laqueada con técnicas tradicionales. Con forma cuadrangular, la caja presenta una suave curvatura en la sección superior, simbolizando de este modo la concepción tradicional china, según la cual el cielo el redondo y la tierra plana.La cinta presenta un diseño con nubes entrelazadas sobre la banda roja.Los diplomas olímpicos están elaborados con seda y papel Xuan (papel de alta calidad especialmente para la pintura tradicional china), aunando las técnicas tradicionales con las tecnologías más modernas.
Ceremonial y protocolo en la ceremonia de entrega de medallas en los Juegos Olímpicos de Pekín 2008:-
Los deportistas son guiados por las azafatas al podio.Los deportistas se colocan tras este en la posición que le corresponde, izquierda el segundo, centro el campeón y derecha el tercero, mientras dos azafatas los flanquean a cada lado.- El relator presenta la ceremonia y señala quienes son las dos autoridades que van a intervenir en la entrega de medallas, un miembro del COI y otro del Comité Organizador (BOCOG).- Las azafatas acompañan a las autoridades al podio.- Sube al podio el deportista en tercer lugar.El representante del COI le impone la medalla de bronce y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista en segundo lugar.El representante del COI le impone la medalla de plata y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista campeón.El representante del COI le impone la medalla de oro y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Suena el himno del país del vencedor de la prueba mientras se izan al mismo tiempo las tres banderas de los tres países que representan los deportistas del podio. Las banderas siguen la misma precedencia que la colocación en el podio de los deportistas.Existen podios individuales, por parejas y por equipos. Cada uno de los deportistas ganadores recibe su medalla y su ramo de flores.
Podio por parejasPodio individual
La etiqueta en esta ceremonia es el chandal del equipaje deportivo oficial para los deportistas, y traje para las autoridades.
doncs bé la solució com sempre la tenen els xinesos, a Beijing per cada medalla també donaven un ram de flors i d'aquesta manera doblaven la quantitat de personalitats a cada Podium de manera que podien fer servir de una a sis persones per cada lliurament de premis. Llestos aquests xinesos.
Us adjunto el protocol del lliurament de premis aprovat pel COI.
Olímpicos de Pekín 2008
Las medallas son los trofeos que se entregan en los Juegos Olímpicos a los ganadores de las competiciones. Hay tres modalidades, oro, plata y bronce para el primero, segundo y tercer clasificado.Aunque también se premia a los deportistas con el Diploma Olímpico si se consigue el cuarto, quinto, sexto, séptimo y octavo puesto.
Las medallas de Pekín 2008 son, por el frente, un círculo con una leyenda rodeado por tres anillos de jade (color blanco para las medallas de oro, verdoso para la plata, y verde oscuro para el bronce) con el borde exterior chapado en oro. Y por la parte trasera el diseño establecido por el Comité Olímpico Internacional (COI), una imagen que representa la diosa alada de la victoria y el espíritu olímpico, Nike, y el Estadio Panathinaikos de Grecia.Cuentan con un diámetro de 70 milímetros y seis de espesor, y se producieron seis mil.La caja donde están las medallas está realizada con madera laqueada con técnicas tradicionales. Con forma cuadrangular, la caja presenta una suave curvatura en la sección superior, simbolizando de este modo la concepción tradicional china, según la cual el cielo el redondo y la tierra plana.La cinta presenta un diseño con nubes entrelazadas sobre la banda roja.Los diplomas olímpicos están elaborados con seda y papel Xuan (papel de alta calidad especialmente para la pintura tradicional china), aunando las técnicas tradicionales con las tecnologías más modernas.
Ceremonial y protocolo en la ceremonia de entrega de medallas en los Juegos Olímpicos de Pekín 2008:-
Los deportistas son guiados por las azafatas al podio.Los deportistas se colocan tras este en la posición que le corresponde, izquierda el segundo, centro el campeón y derecha el tercero, mientras dos azafatas los flanquean a cada lado.- El relator presenta la ceremonia y señala quienes son las dos autoridades que van a intervenir en la entrega de medallas, un miembro del COI y otro del Comité Organizador (BOCOG).- Las azafatas acompañan a las autoridades al podio.- Sube al podio el deportista en tercer lugar.El representante del COI le impone la medalla de bronce y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista en segundo lugar.El representante del COI le impone la medalla de plata y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Sube al podio el deportista campeón.El representante del COI le impone la medalla de oro y se saludan.El representante del BOCOG le entrega un ramo de flores y se saludan.- Suena el himno del país del vencedor de la prueba mientras se izan al mismo tiempo las tres banderas de los tres países que representan los deportistas del podio. Las banderas siguen la misma precedencia que la colocación en el podio de los deportistas.Existen podios individuales, por parejas y por equipos. Cada uno de los deportistas ganadores recibe su medalla y su ramo de flores.
Podio por parejasPodio individual
La etiqueta en esta ceremonia es el chandal del equipaje deportivo oficial para los deportistas, y traje para las autoridades.
lunes, 1 de septiembre de 2008
Ja hi som...
Benvinguts al primer de setembre, per fi podrem gaudir altra vegada d'aquella sensació d'anar sempre tard i no arribar enlloc, que bonic que es el dia a dia...
En parlem demà si us sembla...
En parlem demà si us sembla...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
