EN FI...

La celebració de la festivitat dels Mossos d'Esquadra, el Dia de les Esquadres, es va realitzar aquest dilluns a l'Auditori de Barcelona sense que la bandera catalana estigués presidint l'acte.

A més, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, va haver de seguir l'acte fora de la taula presidència, perquè no hi havia prou espai.

La informació ha estat publicada per El Periódico de Catalunya, i la seva autora, Mayka Navarro, l'ha comentat aquest dimarts al programa Els Matins, de TV3, amb Josep Cuní i Pilar Rahola.

Segons la informació era "la primera vegada que el titular de Justícia no participava des de l'escenari en l'acte de lliurament de condecoracions. Pel que sembla no cabien tots en la taula i ella va ser la sacrificada, convertint-se, una vegada més, en una de les protagonistes involuntàries de l'acte".També es diu que "potser també va ser la manca d'espai el que justificava l'inexplicable absència de qualsevol signe d'identitat en un acte que es va clausurar amb l'himne de Catalunya però sense la presència de la senyera.

increible...

CIMERA NUM 225647

Benvolguts i benvolgudes,

Fa uns dies vaig enviar unes news una mica esbojarrades sobre la darrera cimera del G-20 celebrada a Londres.

Malgrat no ser massa serioses, eren news que es feien ressò d'alguns aspectes certament curiosos d'aquesta trobada de governants i m'he trobat que gairebé no m'ha respòs ningú.

No sé si es per la manca d'interès de les news o pel fet que tots plegats ja comencem a estar una mica cansats de tanta cerimònia internacional mentres a casa les coses no van bé.

Espero que sigui el segon cas i que les news segueixin mantenint el vostre interès.

Per si de cas, insistiré en el tema.

Gràcies

MIQUEL

NEWS ATIPIQUES

Benvolguts i Benvolgudes,

Unes news atípiques.

Si bé som bons per criticar quan toca, també hem de saber reconèixer la feina ben feta.

La setmana passada vaig ser convidat a l’acte de commemoració dels 20 anys de la primera pedra del Circuit de Catalunya.

I ho vull dir. MOLT BÉ, Va ser un acte sobri (no senzill) mil·limetrat i molt ben organitzat.

Enhorabona i PER MOLTS ANYS !!!

També vaig ser convidat a participar a les III Jornades tècniques de protocol a les institucions i a l’empresa: “L’escenografia del poder” a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon LLull on vaig coincidir amb alguns amics d’aquestes news.

Va ser interessantíssim constatar les diferents visions dels protocol, i el treball del dia a dia del professionals d’aquest camp. Imagineu per un costat a un Dr. Professor de la Universitat Catòlica de Murcia al costat del Cap de protocol de Gas Natural o en David Madí “confrontant-se” amb en Xavier Vendrell, per citar només dos exemples de la diferencia de criteris pràctics. Tot plegat molt enriquidor.


La darrera news té relació amb la Casa Real, perquè ja em direu que hi fa una agulla imperdible al bell mig de la banda representativa d’una condecoració oficial.

Jo diria que hi ha altres mètodes per evitar que la banda es mogui.

En fi... doctores tiene la iglesia...

RAMON LLULL

Avui he estat a les III Jornades sobre protocol a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Ramon LLull.

Impressionant,

Les diferents visions del protocol sumat a la quantitat de coneixements i hores de feina dels diferents ponents ha fet que fos una jornada realment espectacular.

Més de 40 persones des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda, escoltant, debatent, en defintiva parlant sobre protocol.

Això anima, ajuda i enriqueix als professionals que ja sabeu no anem sobrats de bons moments, per tant la meva més sincera felicitació a Tasmania Comunicació Global i a la seva directora Sra. Carme Vallabriga així com a la FCCB de la URL i al seu cap visible en aquestes Jornades en Enric Ordeix.

A tots els demés, moltíssimes gràcies per la vostra disposició a participar en aquesta jornada.

EN PERE

Em permeto reproduir una petita part del escrit que un "amic del protocol" m'ha fet arribar fa una estona en resposta a les meves news28 en referència a l'acte d'en Sentís

Suposo que en Pere no s'enfadarà i li he agrait molt sincerament perquè es dels que encara s'ofenen per coses que a la gran majoria els hi sembla "collonades"

Gràcies Pere

Aquesta Història, però, vella estimada de la meva joventut, és una dona que tant pot ser santa de dies com bruixa de nits, que calla múrria quan cal, parla pels descosits quan vol, crida com una boja quan està alegre i reventa el timpà de l'orella amb els crits quan està desesperada o histèrica. O sia, que fins i tot quan sembla submissa i fatalment rendida al Destí, pot sortir del guió en qualsevol moment. Per això diuen que no hi ha qui l'entengui. Tanmateix sempre ens produeix una irrestible atracció, tant és si ens presenta sa cara amorosa i tendra com les urpes felines amb què ens esgarrapa. I ella, ho diu tota desafiant, ella sí que ens entèn.

ES FANTÀSTIC

LA DATA...

Que ningú en mal interpreti, no vaig en contra de ningú ni de res, només pretenc fer veure que la data escollida es molt important a l’hora de celebrar un acte i que de la mateixa manera que intentem no coincidir amb un partit del Barça també s’ha de mirar quina efemèrides es celebra el dia escollit.

Espero que ningú s’ofengui, ja que el Sr. Sentís de 94 anys em mereix un gran respecte, la meva critica va dirigida al corresponent “departamento de protocolo del Ministerio de Trabajo” que segurament no s’han molestat en comprovar la idoneïtat de la data a Catalunya com gairebé sempre...

Carles Sentís recibe la medalla de oro al Mérito en el Trabajo
26/01/2009 Actualizada a las 20:02h La Vanguardia Digital
Barcelona. (EFE).- El periodista barcelonés Carles Sentís ha recibido la medalla de
oro al Mérito en el Trabajo de la mano del ministro de Trabajo, Celestino Corbacho,
en el Colegio de Periodistas de Catalunya.
En el acto estaban el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; el decano del
Colegio de Periodistas, Josep Carles Rius; el director de 'La Vaguardia', Josep
Antich, además del líder de Unió, Josep Antoni Duran i Lleida

Aquesta es la notícia, de la que opinaré NOMÉS des del punt de vista protocol·lari
deixant clar que no tinc res en contra del Sr. Sentís.
Voleu dir que el dia 26 de gener era el més idoni si tenim en compte que es complia
70 anys exactes de l’entrada a Barcelona de les tropes franquistes de les quals el
Sr. Sentís en formava part ?
No hi h altres dates més oportunes?
Ho sabien els de protocol del Ministerio la coincidència?
Potser s’ha fet expressament, no ho sé, però es de primer de bàsica concretar una
data adequada a l’hora de celebrar un acte.
Potser a Madrid els calendaris tenen altres dates senyalades...

VEUS COM SI QUE SERVEIX

Qui ho diu que el Protocol no serveix de res...

Si els periodistes desplaçats a Zurich a la Gala de la FIFA d'ahir haguéssin entès de protocol, haurien vist la disposició dels 5 esportistes en la roda de premsa anterior al lliurament de premis i haurien pogut tenir clar quina seria la classificació final.

Mireu: Ronaldo al centre (1), a la seva dreta Mesi (2), a la seva esquerra Torres (3), a la dreta de Messi hi era Kaka (4) i a l'esquera de Torres hi era Xavi (5)

Estava cantat varis hores abans... si haguéssim sabut alguna cosa de precedències.

ALGÚ S'HA CONFÓS

Feia temps que no m’enfadava, però ahir al vespre vaig rebre un mail que em deixava “guapo” per haver-me ficat amb la Carme Chacón pel fet de que era dona i socialista.

Òbviament el vaig respondre contundentment però em va quedar a la panxa el fet de que algú de vosaltres ho pogués entendre com una mena de sexisme encobert.

No es així, la meva intenció era opinar d’un fet estrictament protocol·lari com era anar en un acte oficial públic de caràcter especial, convocat d’etiqueta sense etiqueta i tenint en compte que parlem d’un acte castrense en el que la uniformitat hi té un paper absolutament fonamental.

Els que heu participa’t en algun seminari ja sabeu que soc primmirat en aquesta qüestió i que tan opino d’Armani o Bardem com de la Reina de Jordània.

I quant vull parlar de política, en parlo i no m'amago darrera unes "news"

tenia raó el meu avi "un parenostre per no saber tant"

MINISTRESSA

Comencem bé l’any 2009, sense voler parlar de Gaza, Crisi, Finançament, i altres menudeses, i centrar-nos només en aspectes protocol·laris, hem començat l’any amb una autèntica exhibició d’una de les ministresses que es postulen per càrrecs de més rellevància o això diuen les enquestes i la premsa de la “villa y corte”

Tothom sap que la Pascua Militar que es celebra el 6 de gener a Madrid, es un acte que es convoca de rigorosa etiqueta i a més en la invitació es fa explicita menció de jaqué pels senyors i vestit llarg per les senyores.

Doncs bé la ministra de defensa, es presenta en pantalons i brusa de coll rodó. A preguntes de la Premsa un assessor seu diu que "un traje esmoquin". "Que es equiparable a vestido largo", aseguraron al ver la alarma que creó entre los puristas. La elección de la ministra de Defensa dejó en segundo plano la falda de "color champán" de la Reina, la "verde pálido" de Letizia y esos detalles de las vestimentas de la familia real que amenizan ese tipo de actos
"Es la primera vez que una mujer pronuncia un discurso en la Pascua Militar y, al no haber precedentes, ha chocado más de lo normal, pero se consultó con nuestro servicio de protocolo", explicó un asesor de Chacón. Un experto en estas lides que trabajó durante años para la Presidencia del Gobierno explicó que la ministra no cumplió los requisitos de la Casa Real, pero descartó que la opción del traje fuera una "aberración protocolaria".


En fi, podríem fer molts comentaris però ho resoldrem amb aquella frase que “la millor elegància es la que no es nota” o aquella altra que diu que “l’etiqueta serveix bàsicament per evitar la originalitat” entenent l’originalitat en aquest cas com la voluntat de ser diferent dels altres a través de la norma en el vestir.

Ja sé que no té més importància i que amb tot el que està passant es una simple anècdota però aquest fet junt amb l’excés de maquillatge per ser un acte de matí ens fa pensar que o bé es vol trencar motlles o bé la ignorància del gabinet de la ministressa es francament preocupant si tenim en compte que parlem d’una institució (l’exèrcit) absolutament protocol·lària degut a la seva evident jerarquització i uniformitat.